La petjada perduda del camp de concentració franquista a Granollers

Una proposta de resolució parlamentària proposa la creació d'un cens d'aquest espais de repressió

Societat

Ningú no concreta on era, però els historiadors que han treballat sobre els camps de concentració franquistes coincideixen. Un d’aquests espais de repressió als vençuts va estar situat a Granollers i va funcionar com a mínim en algun moment de l’any 1939. La d’aquest camp, però, és una història plena d’incògnites que els especialistes vallesans d’aquest període encara no han pogut esbrinar. “No hem trobat cap document que indiqui on podia estar situat”, alerta l’historiador Joan Garriga, qui actualment treballa en la recerca de les conseqüències de la repressió franquista a la comarca, una tasca que també iniciava el granollerí Eduard Navarro, autor de La repressió franquista a Granollers (2009).


Molts camps de concentració es van crear ràpidament a les principals ciutats tot just acabada la guerra per encabir els milers de soldats de l’exèrcit republicà que havien estat presoners i els primers civils represaliats. D’aquests anys no se’n tenen dades fiables, tot i que diversos estudis i documents d’arxius militars fan referència al camp de Granollers.

Dos possibles períodes
Els camps de Granollers i Manresa servien d’enllaç entre la Catalunya interior i el sud del Principat. Aquest funció, però, no sempre va ser necessària per a l’aparell repressor franquista.

L’historiador Aram Monfort explica –a l’article Los campos de concentración franquistas y su funcionamiento en Cataluña, publicat el 2009 a la revista Hispania– que alguns camps, com el de Granollers, van ser clausurats a mitjan 1939 per tornar-se a obrir l’estiu de 1940 com a centres de distribució de “quintos desafectos”–és a dir, homes que havien estat reclutats però que no eren partidaris del règim de Franco–, que destinaven a batallons disciplinaris de soldats treballadors. De fet, Monfort explica que no té constància del funcionament del camp granollerí l’any 1939, però que sí que ha documentat l’ús que li atribueix des de l’estiu de l’any 1940, tot i que sembla ser que podria haver estat clausurat el juliol del mateix 1940, “quan va enviar quatre interns que retenia a Reus”. Aram recull que llavors el camp granollerí tenia un comandament format per pocs efectius, tres alferes i dos sergents provisionals.

De fet, el director de l’Arxiu Militar de Guadalajara, F. Javier López Jiménez, detalla en un article –La fuentes: los archivos militares– que hi ha un document que indica que el juny de 1940 “la Subinspecció de la 4a Regió Militar –un instrument amb seu a Barcelona que centralitzava la gestió de presoners– comunica  a la Inspecció que, d’acord amb les ordres del capità general de la 4a Regió, s’han creat tres camps de concentració a Cervera, Lleida i Granollers”. Però la situació és confusa, ja que la Subinspecció havia comunicat el 10 de juny a la Inspecció que el mateix capità general havia ordenat la supressió del camp de Granollers, després de lliurar a Reus els quatre detinguts que hi tenia.

De fet, a l’Arxiu també hi ha un telegrama sobre la nova organització dels camps, que indica que el novembre de 1939 s’ordenava una suspensió dels camps, però la subsistència de 15, que no especifica.

Tot plegat és força confús, però l’historiador i professor universitari Javier Rodrigo, especialista en guerres civils europees i violències col·lectives, també inclou Granollers en un extens llistat de camps de concentració a l’Estat espanyol al llibre Cautivos.

Resolució parlamentària
Al gener, el diputat del PSC al Parlament de Catalunya Ferran Pedret va fer públic –a través de La Vanguardia– la intenció de presentar una resolució parlamentària per crear un cens dels camps de concentració i batallons disciplinaris de treballadors. Pedret descriu un “autèntic sistema concentracionari a Catalunya” del franquisme i explica que alguns camps van sobreviure fins a finals de la Segona Guerra Mundial. A més del camp de Granollers, el text també cita els camps de Barcelona –Horta, el Palau de les Missions de Montjuïc i El Cànem a Poble Nou–, Bossòst (Val d’Aran), Cervera, Igualada, Figueres, Lleida –Seu Vella, Seminari Vell i Seminari Nou–, Manresa, Mataró, Mollerussa, Reus, Tarragona –Convent de les Carmelites i Convent de les Oblates–, Puigcerdà, la Seu d’Urgell i Vilamitjana (Pallars Jussà). El diputat també va explicar la intenció de presentar la mateixa iniciativa al Congrés espanyol per mitjà del diputat socialista per Girona Marc Lamuà.

La memòria
La recuperació d’aquest aspecte de la memòria històrica local depèn, en bona part, de les aportacions de qui ho va viure o n’ha sentit a parlar –a banda de la tasca feixuga de continuar remenant arxius–. Qualsevol aportació pot ser molt útil per construir el relat ampli d’una època fosca –es poden fer a redaccio@aragranollers.cat

Edicions locals