La Porxada, 430 anys i milers d’imatges

L’Arxiu Municipal exposa a la planta baixa de l’Ajuntament una mostra especial sobre el monument emblemàtic de la ciutat, que es podrà veure fins al 4 d’agost

Societat

Des de dimecres i fins al 4 d’agost es pot visitar a la planta baixa de l’Ajuntament l’exposició fotogràfica de l’Arxiu Municipal de Granollers (AMGr) titulada La Porxada, 430 anys 
 

L’Arxiu ha fet una selecció d’imatges amb motiu dels 430 anys de la construcció del monument més emblemàtic de la ciutat, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 2006. Són fotos de final del segle XIX a l’inici del XXI, de Josep Bosch, Brangulí, Pere Cornellas, Salvador Llobet, Amadeu Mauri, Tomàs Torrabadella i Toni Torrrillas, a més d’autors desconeguts, dels fons de l’Arxiu Municipal de Granollers.
 
L’exposició fotogràfica es complementa amb més imatges que es poden consultar al portal web de l’Arxiu fotogràfic, prop de 8.900 fotos. També, com és habitual, a la pantalla instal·lada a l’inici de l’exposició s’incorporen imatges que ha aportat la ciutadania.
 
L’exposició mostra les fotografies més antigues del monument, així com altres que expliquen des de moments històrics fins a més quotidians i, també, excepcionals. Un d’ells va ser el seu desmantellament per restaurar-la, a causa del vinclament d’una de les jàsseres del costat nord, que s’havia desgastat pel pas del temps a la intempèrie, poc abans d’aquest quart centenari.
 
Llotja de blat i altres cereals
La Porxada és un cobert amb columnes d’ordre toscà, de pedra procedent de Puig Llunell de Mont-Ras, a Puiggraciós, que sostenen una teulada a quatre vessants.
 
Originàriament, havia estat una llotja de blat i d’altres cereals on, a l’aixopluc de les inclemències del temps, pagesos, comerciants i intermediaris feien les seves transaccions comercials. La funció original va anar mutant fins a la de mercat, amb tancaments de reixes i de persianes i, fins i tot, amb quioscos als angles.
 
La Porxada de Granollers és l’única que es coneix que té l’esveltesa que li dona el fet de tenir les tres columnes centrals més altes, fins al carener. Les altres porxades d’arreu resolen el sosteniment de la teulada amb estructures més o menys complicades d’encavallades de fusta.
 
També té la Pedra de l’Encant: una mola de gres rogenc, provinent del Figaró, amb llegenda pròpia que diu que una riuada la va portar i una altra se l’endurà. Elmés cert, però, és que era el setial on es posava l’encantador (subhastador) per fer les subhastes públiques (encants, puces).
 
Altres elements que passen més desapercebuts són l’agulla, que s’alça al mig del carener, amb vuit elements de ferro forjat i de coure, alguns dels quals simbolitzen els estaments de la vila, com el religiós, amb la creu, a dalt de tot, i amb una petita banderola; el social, amb el corn de l’abundància; I el polític, amb la banderola de tres puntes. Tots ells intercalats amb tres esferes que separen aquests diferents mons.
 
I el penell, que conté la mitja lluna, el gall i la sageta, que indica la direcció del vent.
 
Les restauracions
En algunes bigues es poden observar les grafies de l’època amb les dates de les restauracions de la Porxada. La més antiga, de 1751. Les següents, el 1881 i el 1940, després del bombardeig. La darrera restauració de 1985 està marcada en xifres digitals. Apareix en diverses bigues, de fusta tropical de bolondo amb què es va fer la intervenció.
 
Un monument inspirador
La Porxada i el conjunt de la plaça han inspirat tota mena d’artistes. Ha merescut l’atenció de pintors i dibuixants com Josep Escobar, Vicenç Albarranch, Julio Viñeta, Amador Garrell, Ermengol Vinaixa, M. Lassús, Donat Puig, Joan Torrabadell, Teresa Bassa, Vicenç Casals Grau, Jaume Icart, Joan Abelló, Josep Lluís Arimany, Antoni Granja Llobet, Jordi Gendra, Ramon Bufí, Pere Bufí, José Torres, Albert Garcia, Adolf Roure, Grau Garriga, Ernest Descals, Alexandre Matas, Salvador Dalí, Santi Subirana, Ramon Aumedes i Francisco Ibáñez, entre d’altres.
 
Fotogràficament, ha estat immortalitzada per fotògrafs com Tomàs Torrabadella (autor de les fotos més antigues), Joan Guàrdia, Francesc Gurgui, L. Roisin, P. Fort Bartrés, Brangulí, Domingo Nogueira, Josep Bosch, Joan Canal, Salvador Llobet, Amadeu Mauri, Joan Mas, Patrici Valls, Francesc Català Roca, Esteve Gironella, Antonio Alcalde, Pere Cornellas, Jordi Ribó, Toni Cantó, Toni Cumella, Dolors Porredon, Xiqui Sánchez, Josep M. Salas, Xavier Solanas, Josep Garcia, Ramon Ferrandis, Griselda Escrigas, Juan Tejero, Josep Casasnovas, Toni Torrillas...
 
La Porxada ha merescut també l’atenció d’escriptors i poetes: Josep Pla, Carles Sindreu, Eugeni Xammar, Joan Cuch, Amador Garrell i Alsina, Alfred Canal, Jaume Llacuna, Joan Vernet, Esteve Sarroca (Xixu), Ramon Munné, Josep Garrell, Santi Montagud i Josep Bover, entre d’altres.
 
I, també, musicalment ha inspirat els compositors locals, que han creat peces com la sardana A l’entorn de la Porxada, del mestre Josep Maria Ruera (Barcelona, 1900 – Granollers, 1988), Premi Joaquim Serra el 1997.
 
La fotografia que recorda el tràgic bombardeig del 31 de maig de 1938
Aquest és –segons mostra la foto que obre el reportatge- l’estat en què va quedar la Porxada i els edificis de la plaça i del carrer de Sant Roc després del bombardeig del 31 de maig de 1938, del qual dimecres se’n commemorarà el 79è aniversari.
 
L’atac, durant la Guerra Civil, de l’aviació feixista va deixar, oficialment, 224 morts. Dimecres, a les 9 h -pocs minuts després de l’hora en què van caure 60 projectils i 750 quilos de metralla sobre la ciutat-, al cementiri municipal es farà l’acte memorial en record i d’homenatge a les víctimes del bombardeig.
 
A més, el 31 de maig, i també el cap de setmana del 3 i 4 de juny, es faran jornades de portes obertes als refugis antiaeris de la plaça Maluquer i Salvador i de l’Ajuntament. Les visites seran gratuïtes cada 30 minuts amb grups de 30 persones. Dimecres l’horari serà de 17 a 20 h; dissabte, d’11 a 13 h i de 18 a 20 h, i diumenge, d’11 a 13 h.
 

Edicions locals