Montse Eras

La inauguració el proper dissabte (12 h) de la instal·lació que Jordi Benito (Granollers, 1951 - Barcelona, 2008) va deixar projectada per al Parc de Ponent esdevindrà la culminació d'un homenatge recíproc entre l'artista conceptual i la ciutat. La inauguració comptarà amb el performer i explicador de dansa, Toni Jodar; el comissari del projecte, escriptor, crític d’art i bon amic de Benito, Vicenç Altaió, i l'arquitecta Beth Galí. Per acabar l'acte, els alumnes de l’Escola Municipal de Música Josep Maria Ruera faran una acció.
 

El comissari del projecte, Vicenç Altaió, destaca l’aposta de la ciutat per l’art públic i ha explicat que "al Jordi li feia molta il·lusió deixar un testimoni en permanència de la seva vida artística i la seva identitat passava per Granollers". Alhora, l'alcalde, Josep Mayoral, assegura que és "molt emotiu veure l'obra, que representa una part molt importat de la història de l'art a la ciutat. Tenir el Benito sempre aquí li dóna un nou caràcter al parc".

Altaió va explicar les característiques de la instal·lació d'un "artista radical, el més significatiu de l'art català del període conceptual i postmodern", deia el comissari, qui posava en valor les intervencions efímeres de Benito, però també l'"empremta en el moment històric i les instal·lacions amb elements reciclats en el temps", com aquesta.

L'obra al parc de Ponent té quatre parts. La primera són uns cables a la torre d'alta tensió que dibuixen l'infinit, un "signe de coneixement i alhora de l'electricitat, la sang de la indústria", descrivia Altaió. Després d'aquest element que crida l'atenció, el recorregut del parc comença pròpiament un cop baixades les escales i arribats al llac. Allà, nou blocs de granit conviden a passejar-hi, tot seguint les partitures de Carles Santos gravades dins les grans pedres que suren sobre l'aigua. "L'art, com la música, és hermètic, cal interpretar-lo, però convida a la comunicació", reflexionava Altaió, qui recordava que Santos i Benito s'havien conegut en el període conceptual a Granollers i que ambdós eren militants de l'art públic.

El recorregut artístic segueix amb la fórmula matemàtica d'Euler reproduïda amb ferro en un mur, que representa el llenguatge científic, i finalitza amb un cercle de pedres dins el llac, inspirat en el llac de Wannsee, símbol de la història i la memòria, i referència de l'Anell del Nibelung –Benito era un gran wagnerià–.

La instal·lació permanent al parc de Ponent del projecte de Benito recull elements que ja havien format part de la seva trajectòria artística i que tenen una significació que es materialitza en aquest parc, projectat el 1989 pels arquitectes Josep Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay. "És important que el món civil, social i polític reconegui el món de l'art. Benito convida a participar d'una idea d'art total, amb llenguatge científic, tècnica, materials dins d'un gran mirall que és el llac", diu Altaió.

El projecte es complementa amb un catàleg, el tercer editat pel Museu, que complementa les dues publicacions anteriors i que suposa un ampli repàs a l'obra i figura de Benito.

Per desencallar-lo

L'any 2003, amb motiu de l'exposició Antwort al Museu de Granollers, Jordi Benito ja va exposar la seva voluntat de fer una instal·lació permanent a l'espai públic. El 2006 deixava el projecte del parc de Ponent sobre la taula de l'alcalde Mayoral i, ara 12 anys després, és una realitat. En aquest temps "han passat moltes coses" que expliquen perquè s'ha trigat a desenvolupar l'obra, argumenta Mayoral. "Hi ha hagut un procés de reinterpretació del concepte del Jordi a uns requeriments tècnics, així com ha costat la recuperació dels materials", detalla l'alcalde.

L'obra ha estat possible gràcies a la col·laboració de moltes persones, com la pròpia família i amics de Benito, el comissari Altaió, Jordi Barbany –qui conservava les partitures de Santos–; i els alumnes de l’Institut Celestí Bellera de Granollers, han col·laborat en la restauració de materials a Roca Umbert, com també ho ha fet el Taller Ginebró de Llinars del Vallès.