Montse Eras

Com cada any, institucions, entitats i ciutadans a títol personal s'han aplegat a les 9.05 h al cementiri de Granollers per recordar les víctimes del bombardeig que, avui fa 80 anys, va canviar la vida de la ciutat. La trobada, novament emotiva, es fa a l'espai on van ser enterrades moltes de les víctimes de l'aviació italiana aquell fatídic dimarts, 31 de maig de 1938.

Així ho recordava l'historiador Joan Garriga, que lamentava que a la fossa comú encara "no sabem quants n'hi ha", perquè no s'ha pogut verificar les sepultades després d'haver estat arrenglerades a prop d'aquest espai per ser reconegudes.

Garriga, que obria els parlaments després de la lectura d'un text del jove Pau Garcia Llorente –exalumne de l'Escola Municipal de Treball–, celebrava que l'acte d'homenatge cada cop aplega més gent i més jove. L'historiador abanderava el lema Mai més! amb el qual cal "barrar el pas al feixisme, que cada cop treu el cap amb més força".

Seguidament, la periodista Montserrat Ponsa ha llegit la intervenció de Federico Mayor Zaragoza, exdirector general de la Unesco i president de la Fundació Cultura de Pau, que a darrera hora no ha pogut assistir a l'acte. Mayor Zaragoza proclamava esgotat "el temps de silenci i la submissió".

També la directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Carme Garcia, ha volgut recordar que "no hem superat els límits de la restitució. Tot just fa 2 anys que hem començat a recuperar restes de fosses comuns", apuntava, tot recordant l'impuls en aquest àmbit de l'exconseller Raül Romeva. "A ell i a tots els presos i exiliats els volem a casa i en llibertat", exclamava. A més, la representant de la Generalitat ha detallat com aquest any també es commemorarà el comiat de les Brigades Internacionals.

L'acte comptava també amb la presència de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; l'alcalde de Gernika, José M. Gorroño; l'alcaldessa de la Vall d'Uixó (Castelló); l'alcalde de Soria, Carlos Martínez i membre de la Junta de Govern de la FEMP (Federación Española de Municipios y Provincias); i representants d'altres ciutats bombardejades com Biograd na Moru (Croàcia), i els alcaldes de les Franqueses del Vallès, la Roca i Canovelles.

Ciutats de pau i d'acollida

Ada Cola lloava el paper de Granollers com a "ciutat pionera i exemplar en la recuperació de la memòria" i apuntava la "manca de política de la memòria" com a motiu dels "actes de mala salut democràtica que vivim". "No hi haurà mai democràcia real que no es reconegui antifeixista", afegia. Colau també ha tingut unes paraules per a les víctimes sirianes i ha assegurat que "ens avergonyim quan ens tanquen les fronteres a persones que fugen de les guerres. Som ciutats de pau i d'acollida".

L'alcalde Mayoral també recordava els 400.000 morts de la guerra de Síria i les més de 5.000 persones que moren cada any a la Mediterrània. "Hi ha un silenci vergonyant". "Les ciutats que hem vist la sang als nostres carrers tenim l'obligació d'explicar-ho", deia i recordava que l'acte de commemoració no només serveix per "plorar els morts, sinó també tots els silencis de després. Ens deien que teníem pau i ens havien instal·lat la por".

L'acte va continuar amb les ofrenes florals de tots els partits del Parlament –excepte el PP–, les institucions assistents, i entitats i ciutadania. Seguidament, arribaven els moments més emotius de l'homenatge. Lola Gadea, testimoni del bombardeig, recordava que el 31 de maig de 1938 era "el primer dia que anava sola a l'escola. Al carrer Corró es va enfonsar una casa però no vaig pensar que fos una bomba". Gadea explicava com, després de l'atac la família va anar a viure a la vinya, atemorida per la possibilitat de més atacs. "Quan sonava la sirena, la mare ens posava el matalàs al damunt", recordava. "Això no hauria de passar mai més, però sembla que els governs no ho escolten", lamentava la Lola.

La cantant Marina Rossell posava el punt i final a l'acte amb la interpretació, acompanya d'un violí, de L'emigrant.