Montse Eras

Aquesta revetlla de Sant Joan es podran menjar les darreres coques que sortiran de l'obrador de la Pastisseria Torres, l'històric establiment del número 27 de la plaça de la Porxada. Fets els 65 anys aquest abril, la Roser Alarcón ha decidit jubilar-se, seguint les passes del seu marit, que n'ha fet 69.

"Ens sap greu, però entenem que els nostres fills no vulguin continuar amb aquesta professió tan sacrificada", diu la Roser, qui ha comandat, juntament amb l'Alfons Torres, aquesta pastisseria centenària des de fa 39 anys. De fet, el 1979 n'assumien "el traspàs de la mà del senyor Rivera, que hi havia estat més d'una dècada, com a successor de la senyora Cunillera, qui l'havia obert 45 anys abans", relata la Roser. Ara, sense relleu generacional –tot i tenir quatre fills–, el matrimoni de la Pastisseria Torres compleix l'acord que té amb el propietari del local, que quan els Torres pleguessin, ell recuperaria el local.

Roser Alarcón reconeix que la de pastisser "és una feina massa sacrificada per a la gent jove", però assegura que tant ella com el seu marit hi han estat "molt a gust", tant despatxant –"quan he fet bons amics entre els clients", destaca la Roser, com a l'obrador, on cada dia cal entrar-hi a les 5 del matí per assegurar-se que els croissants seran a punt a primera hora. "De fet, quan hi ha festes, com les revetlles, ens hi posen a les 2 o 3 de la matinada", explica Alarcón. La parella ha portat l'ofici pastisser de sempre, ja des dels inicis al forn Giralt de Mollet del Vallès, on treballaven quan es van casar. "Vam marxar uns anys a viure a Rubí, però vam voler tornar a casa, al Vallès Oriental, i el 1979 vam obrir la Pastisseria Torres", recorda la Roser. Ara toca jubilar-se.

Com sempre, el 30 de juny, obriran ben d'hora, però al migdia aniran a dinar amb els quatre treballadors actuals de la Pastisseria Torres, que abaixarà la persiana definitivament.