Montse Eras

"Al Vallès calen mesures estructurals contundents per restringir els vehicles que accedeixen a les ciutats". Aquesta és una de les principals conclusions i prioritats per a la millora de la qualitat de l'aire a Granollers i al conjunt del Vallès Oriental que proposa l'expert mediambiental i veí de la ciutat Fulvio Amato. Aquest científic del CSIC oferirà avui, dijous (20 h), al Museu de Granollers, la ponència La qualitat de l'aire al Vallès Oriental: diagnòstic i mesures de millora, convidat pel Centre d'Estudis de Granollers.

Amato hi exposarà dades estadístiques de l'impacte sobre la salut a escala europea i estatal arran de superar els límits legals establerts per la normativa europea dels nivells de diòxid de nitrogen, així com la diferència amb els barems de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), més estricte.

De fet, el Vallès Oriental –que comparteix zona de qualitat de l'aire amb el Vallès Occidental i el Baix Llobregat– "incompleix la normativa de forma constant des de fa una dècada", alerta el científic. De fet, els darrers cinc anys, les estacions del Vallès Oriental acostumen a ser les causes de l'incompliment dels valors permesos a la zona de qualitat de l'aire. Els últims cinc anys, Granollers està constantment a prop dels 40 micrograms per metre cúbic en aire ambient de diòxid de nitrogen, la xifra màxima que marca la normativa. Pel que fa a les partícules en suspensió (PM10), el Vallès Oriental té uns valors a l'entorn dels 30 micrograms, mentre que la normativa europea estableix un nivell màxim de 40 i l'OMS, de 20. "Mentre que el diòxid de nitrogen s'ha estancat i els nivells pràcticament no han baixat, les partícules en suspensió s'han anat reduint, tot i que cal tenir en compte que és el contaminant més nociu", indica Amato.

Per al científic del CSIC és evident que el principal emissor de diòxid de nitrogen són els vehicles dièsel, mentre que en el cas de les PM10 és també el trànsit rodat, però, a més, s'hi afegeixen les emissions de la indústria i, probablement, de la crema de biomassa.

A Barcelona i l'entorn metropolità l'exposició a aquests contaminants no és puntual, sinó a llarg termini, de manera que "no necessitem mesures per episodis d'alta contaminació, sinó estructurals", apunta Amato. En aquest sentit, assegura que és una prioritat eliminar el dièsel i que no cal esperar acords territorials amplis. "Les mesures de restricció d'aquests vehicles contaminants, identificats a través de les etiquetes de trànsit, es poden fer perfectament a escala municipal", assegura. El problema és que "els polítics no s'hi atreveixen i no ho faran fins que no sigui també una prioritat per a la ciutadania, que pateix un impacte molt important de la contaminació en la salut". En aquest sentit, l'expert alerta les administracions que justifiquen els alts nivells de contaminants per causes climatològiques i de morfologia del paisatge: "Aquestes mai poden ser les causes, sinó les emissions. Aquests factors només poden agreujar-ho".

A la comarca la Taula del Vallès Oriental per la qualitat de l'aire impulsa algunes mesures, com limitar les obres en episodis d'alts nivells de partícules i impulsar el transport públic. Amb tot, per a Amato falten accions més contundents de control d'obres i de millora del transport públic, així com proposa crear un inventari d'emissió en l'àmbit local per conèixer millor el teixit industrial i poder aplicar eines de gestió ambiental, així com augmentar les inspeccions a indústries sense avís. "Quan es parla de canvi climàtic sembla que l'individu i l'Ajuntament no puguin fer-hi res, però per la qualitat de l'aire poden fer-hi molt", conclou.