L'historiador Pere Ysàs a l'homenatge a Companys: 'S'ha d'evitar banalitzar què va suposar la dictadura franquista'

Més d'un centenar de persones fan una ofrena floral a Granollers en record del president afusellat fa 78 anys

Societat, Política

Ofrena floral al bust dedicat a Lluís Companys a Granollers
Ofrena floral al bust dedicat a Lluís Companys a Granollers

Montse Eras

Granollers ha commemorat aquest vespre el 78è aniversari de l'afusellament de Lluís Companys, amb més d'un centenar de persones que dipositaven un clavell vermell al peu del bust del president, que des de 2002 es va instal·lar al costat del Parquet.

A l'acte, al qual van assistir l'alcalde i membres del PSC, PDeCAT-DC, ERC-AG i la Crida-CUP, hi intervenia Pere Usàs, catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador del Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies (CEDID-UAB), qui recordava les circumstàncies de l'assassinat del president Companys. "Aquell afusellament és un acte ignominiós que exemplifica nítidament la naturalesa brutal i els objectius del franquisme de destruir les persones que formaven part de l'ampli col·lectiu que els feixistes espanyols denominaven l'antiespanya", deia.

Ysàs recordava com aquella destrucció física era paral·lela a la destrucció de la legalitat democràtica i com Companys va haver de fer front al capdavant de la Generalitat al "moment més dramàtic de la història contemporània de Catalunya". Periodista, advocat laboralista, regidor de l'Ajuntament de Barcelona, diputat a les Corts, ministre del govern Azaña i president del Parlament, Companys "es va posar al capdavant de la defensa de la legalitat democràtica a la Generalitat davant dels militars sediciosos que van intentar fer un cop d'Estat a Barcelona el 1936. Tot i el fracàs del cop d'estat, es va iniciar una guerra civil amb conseqüències més dramàtiques". L'historiador elogiava la figura de Companys que "va haver d'afrontar una onada de violència política desfermada. Des del franquisme i ara l'extrema dreta se l'ha volgut culpar d'aquella violència que ell va combatre", assegurava.

Brutalitat fins al final

El catedràtic recordava com no va ser només Companys l'únic afusellat, sinó que fins al 1943 els escamots d'afusellament estaven a l'ordre del dia. A més recordava com pocs dies després de la mort del president, el 23 d'octubre, Franco es va reunir amb Hitler per eixamplar la col·laboració entre les dues dictadures. "El 1945 el feixisme va desaparèixer de gairebé tota Europa, excepte a Espanya, on durant 30 anys més va mostrar la seva brutalitat", relatava.

Per tot plegat, Ysàs exclamava que "s'ha d'evitar banalitzar què va suposar la dictadura franquista". A més, concloïa: "ningú de manera seriosa pot discutir que Companys va ser honest i que ho va donar tot pels seus ideals de justícia social i pel país".

L'acte va comptar també amb l'acompanyament musical de la jove violinista Meritxell Borràs, que va interpretar El cant dels ocells en el moment de l'ofrena. Els assistents van cloure l'homenatge cantant Els Segadors i amb crits de "llibertat presos polítics".

Edicions locals