Manuela Carmena, alcaldessa de Madrid: "Les administracions som maldestres i ineficients"

Va ser una de les ponents en la primera sessió del cicle 'Ciutats sostenibles per transformar el món', a la sala Tarafa

Societat, Política

Manuela Carmena en la conferència Ciutats sostenibles per canviar el món
Manuela Carmena en la conferència Ciutats sostenibles per canviar el món | Oriol Font

Oriol Font

“La vocació de qualsevol agrupació de persones ha de ser la solidaritat, no la supervivència del més fort”. Així va començar la seva intervenció Manuela Carmena, alcaldessa de Madrid, en la primera de les tres conferències que es duran a terme a Granollers sota el títol Ciutats sostenibles per canviar el món. “Davant les crítiques per desgastar, s’han de plantejar els objectius i demostrar que són bons per a la gent”, afegia.

L’acte va tenir lloc dijous al vespre a la Sala Tarafa, que es va quedar petita per encabir el públic que no es van voler perdre la xerrada. Juntament amb Carmena, i sota la moderació de Sergi Picazo (periodista a @SentitCrític), van compartir taula Sandra Ezquerra, directora de la Càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultures de la UVic-UCC, i Blanca Garcés, investigadora sènior de l’àrea de migracions del CIDOB.

Picazo va encetar el debat descobrint el fil conductor: “Com es poden fer ciutats on ningú es quedi enrere i hi hagi oportunitats per a tothom?”. Carmena va destacar que “s’està qüestionant les polítiques socials de manera tàcita, no explícita, i es titllen de polítiques bonistes quan, en realitat, són polítiques necessàries”, un concepte en què van estar d’acord totes les ponents.

Blanca Garcés, però, va apuntar que “els governs d’esquerres a vegades sembla que només critiquin, cosa que s’ha de fer, però és més important fer propostes en positiu”, i va afegir que “no s’ha de negar ni silenciar el conflicte, sinó denunciar-lo i abordar-lo, perquè l’exclusió d’avui és el conflicte del futur”.

En la mateixa línia, Sandra Ezquerra va introduir el concepte de Ciutat de les cures, ja que “tots necessitarem ser cuidats, no només els més febles” i va reivindicar el paper de “les persones que cuiden, que moltes vegades són dones, i que la seva feina és invisible, precària i hi ha sobrecàrrega de feines”. En aquest sentit, l’alcaldessa de Madrid va explicar que la capital espanyola s’ha autoproclamat Ciutat de les cures, perquè “si des de l’administració et veus obligat a cuidar dels ciutadans, no hi posaràs traves, sinó que li facilitaràs els tràmits”.

A la pregunta de Picazo de “totes aquestes mesures, qui les paga?”, Ezquerra va concloure que “s’han de crear relats econòmics alternatius per generar polítiques alternatives” perquè, com afirmava Carmena, “si no pensem, ens acabem empassant les pastilles de la rutina i els tòpics sense dades que es donen en la majoria de debats polítics”.

Garcés va apuntar que les ciutats, moltes vegades “es veuen limitades pels recursos i les competències, però les polítiques nacionals acaben generant els conflictes en l’organització local”. Sobre això, Manuela Carmela també va afegir que “les administracions som maldestres i ineficients. Encara que tinguem els recursos i les competències, no aconseguim els objectius. Necessitem la participació ciutadana per tirar endavant els projectes de ciutat”.

La xerrada s’emmarcava en el cicle de conferències per al tancament del 2n Pla Estratègic de Granollers, que es conclourà dissabte 17 de novembre amb la Conferència Estratègica de Tancament i que tindrà lloc al Teatre Auditori. Les properes sessions seran dimecres vinent (Coresponsabilitat en la gestió dels béns comuns) i dijous 8 de novembre (Nous models de desenvolupament urbà).

Més informació sobre el 2on Pla Estratègic aquí.

Edicions locals