Judith Vizuete, la granollerina que no para de fer gols

La primera línia del KH-7 BM Granollers en porta 43 en les primeres sis jornades de la Lliga Guerreras Iberdrola

Esports

Judith Vizuete, màxima golejadora de la Lliga Guerreras Iberdrola
Judith Vizuete, màxima golejadora de la Lliga Guerreras Iberdrola | Xavier Solanas

GranollersSergi Escudero

L'actual màxima golejadora de la Lliga Guerreras Iberdrola amb 10 anys va descartar el futbol per dedicar-se a l'handbol. L'actual màxima golejadora tota la vida ha viscut a 10 minuts del Pavelló d'Esports de Granollers. L'actual màxima golejadora es diu Judith Vizuete (1995), juga de primera línia i ha introduït 43 vegades la pilota en la porteria contrària en les sis primeres jornades.

Ella, com tantes altres esportistes de la seva generació, és una de les responsables que l’esport femení estigui vivint el pas endavant més gran de la història. S’està fent a poc a poc tenint en compte la pressa que demana aconseguir l’objectiu final, la paritat, però ben ràpid comparat amb el succeït durant les dècades anteriors, quan era impensable que un partit de la Champions femenina pogués omplir el Mini Estadi. Malgrat això, encara hi ha moltes mentalitats encarcarades que s’han de reformar. Per exemple, la de Joan Soteras, el nou president de la Federació Catalana de Futbol, qui recentment va dir la següent bajanada en una entrevista a La República Esportiva: “el futbol femení es pot veure, fins i tot jo m’ho passo bé, de tant bé que juguen les noies. El futbol femení fa 15 anys no es podia ni veure, perquè era aquell que era aleshores”.

No només el futbol, que practicava com a defensa a La Roca, va ocupar la infantesa de Vizuete. També va passar pel patinatge i el tennis. Així, no ha d’estranyar que als seus 23 anys ja estigui llicenciada en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport i actualment estigui fent el tercer curs de Fisioteràpia a la Universitat de Vic. Els seus inicis a l’handbol van ser a quart de primària, quan va participar en el Trofeu Coaliment de Granollers. Allà Robert Cuesta, el seu actual entrenador al primer equip del KH-7, ja va veure que aquella nena destacava i va proposar-li seguir provant a la Granollers Cup. L'aventura va anar tant bé que a l’estiu ella va decidir deixar el futbol per començar a formar part del BM Granollers. Que el seu pare hagués estat jugador d’handbol va ser el motiu definitiu que la va convèncer. “Amb el futbol tinc la sensació que hagués arribat lluny. Malgrat jugar de defensa, feia molts gols. Qui sap on estaria ara”, explica Vizuete.

Però aquesta vida ucrònica mai la viurà. La que ha viscut la va portar a debutar amb l’equip sènior del BMG -llavors estava a la Lliga Catalana- quan ella encara era juvenil de segon any. La temporada següent ja va jugar a Divisió d’Honor de Plata i també va viure l’ascens a la màxima categoria estatal. En aquesta divisió ha jugat els cinc anys que hi porta el KH-7. “El canvi fort a nivell esportiu va ser passar de jugar a Lliga Catalana a fer-ho a Plata. En aquesta categoria ja disputàvem alguns partits fora de Catalunya i viatjàvem amb furgonetes conduïdes per les mateixes jugadores. Si el partit era un dissabte a la tarda, sortíem de Granollers a les quatre de la matinada”, relata la granollerina. Aquesta circumstància afectava físicament a l’equip. “Ascendir a la màxima categoria va fer que el club s’adonés que havíem de viatjar en les mateixes condicions que els nois o, com a mínim, amb millors condicions respecte com ho havíem fet fins aleshores”.

Les furgonetes deixen pas als autocars i als avions

Les furgonetes van desaparèixer del mapa per donar lloc als autocars, amb xofer inclòs. Aquesta temporada el viatge més llunyà que faran amb aquest mitjà de transport serà fins a Valladolid. En els partits que ja han disputat a Telde (Gran Canària) i a Porriño (Galícia) van utilitzar l’avió. Però encara hi ha diferències amb l’equip masculí del BMG. "A ells els renten la roba, i tenen vestidor propi i taquilla personal. A més, disposen d’una piscina de gel per fer crioteràpia". Les noies del KH-7 no poden gaudir de res de tot això. L’únic que han aconseguit enguany és entrenar a les 18 h -ho fan dilluns, dimarts, dijous i divendres-, l’hora que fins la temporada passada tenia l’equip masculí de Nacional, en lloc de fer-ho a partir de les 21 h, fet que comportava arribar a casa ben tard. La majoria de les jugadores estudien i al dia següent, a les set del matí, han d’estar en peu un altre cop.

Perquè pertànyer a l’handbol femení espanyol de màxim nivell encara no és sinònim de poder-s’hi dedicar al 100%. Només alguns equips poden oferir a les seves jugadores un sou com per no haver de tenir una altra dedicació. No és el cas de les jugadores locals del BMG, el segon equip més jove de la lliga. La Cecília Monteiro és la noia més gran de la plantilla amb 29 anys, després ve l’Andrea de la Torre, amb 28, i la tercera és la Miriam González, amb 24. “Les que estem estudiant fem la carrera dual. A més, des del club ens busquen feines que es puguin compaginar amb l’esport. A la meva universitat només podem faltar un 20% de les pràctiques i, a causa de l’handbol, jo faltaré bastant més. Amb el tutor mirarem com arreglar-ho”, diu Vizuete. Si tot va segons el previst, l’estiu del 2020 ja haurà finalitzat Fisioteràpia. Serà el moment d’introduir-se en el món laboral.

Professionalització de l'handbol femení

“Jo al BMG estic molt còmode, però sé que si anés a jugar fora faria un gran salt. Sortir de la meva zona de confort em posaria les piles. I allà viuria 100% de l’handbol”. Per exemple, en altres equips de la lliga espanyola com el Rocasa Gran Canària, el Super Amara Bera Bera -l’actual campió de lliga- o el Rincón Fertilidad Málaga. A nivell europeu, la francesa és la lliga amb més potencial juntament amb les dels països nòrdics. “En els cinc anys que porto a Divisió d’Honor he vist una millora competitiva a l’handbol femení espanyol. Però falta que més gent aporti recursos per l’esport femení”, avisa la primera línia, qui aquest estiu va anar al mundial d’handbol platja disputat a Kazan (Rússia) amb la selecció espanyola, que va ser quarta.

Pel que fa al KH-7, quan ja s’han disputat sis jornades de la Lliga Guerreras Iberdrola ocupa el sisè lloc, a només un punt del líder, el Mecalia Atlético Guardés. ”Enguany l’objectiu és quedar, com a mínim, vuitenes -la millor classificació històrica del KH-7, aconseguida la temporada passada-. Malgrat això, a mi m’agradaria aspirar a més. Quedar cinquenes no estaria malament. Som poques jugadores, però si ens ho treballem podem plantar cara a qualsevol”, conclou Vizuete.

Edicions locals