Granollers commemora el centenari del naixement de Salvador Casanova
Mitja dotzena d'actes volen homenatjar i difondre la figura de l'activista cultural i polític
Dimecres començaran els actes de commemoració del centenari del naixement de Salvador Casanova i Grané (Badalona, 1918 – Granollers, 1982), activista referent a la ciutat de la lluita per la defensa de la cultura catalana i per l'alliberament nacional.
Així, el 7 de novembre (19 h) el restaurant llibreria Anònims inaugurarà una exposició fotogràfica sobre Casanova. Els actes continuaran el dijous 15 (19 h), també a l'Anònims, amb la conferència Salvador Casanova, pioner de la unitat popular, a càrrec de la lingüista i activista política Blanca Serra.
A més, el Museu de Granollers acollirà el 21 de novembre (19 h) la projecció del documental de Lluís Guix i Francesc Ventura Salvador Casanova, un vida per la llibertat, estrenat el 2013 i produït per Bandera Negra i l’Associació Cultural Idealistes Pràctics. Finalment, VOTV emetrà el 6 de desembre una tertúlia a l'entorn de Casanova.
Amb aquesta programació la Comissió Salvador Casanova ha volgut recordar i homenatjar un dels promotors més actius de la vida cultural i de la resistència nacional a Granollers, des que s'hi va traslladar a viure el 1952. Fill d'una família obrera, Casanova va participar a la Guerra Civil i va acabar internat en un camp de concentració.
Casanova va ser músic, ballador de sardanes, mestre de català, difusor de la revista Cavall fort, amb el seu teatre de titelles amb Jan i Trencapins (que havia tallat en fusta).
També va ser soci actiu de l’Agrupació Excursionista, i membre del Centre d’Estudis de l’Associació Cultural del Vallés Oriental.
La Comissió Salvador Casanova en recorda, sobretot, "pel seu esperit transformador de la realitat política que li va tocar viure". En un inici militant del Front Nacional de Catalunya (FNC) i més endavant del PSAN –Partit Socialista d’Alliberament Nacional–, va ser ferm defensor de la unitat dels partits per a l'alliberament nacional de Catalunya, a través de l'Assemblea de Catalunya de la qual en va ser un dels fundadors.
El 1977 va encapçalar la Candidatura d'Unitat Popular pel Socialisme (CUPS) i va continuar lliurant totes les seves energies a la tasca de l'alliberament nacional i popular fins a la mort, el 1982.