La meitat de les famílies té dificultats per fer front a una despesa inesperada de 750 euros

El ple de l'Estat de la Ciutat va repassar la situació econòmica i social, ara que s'han recuperat els llocs de treball perduts durant els pitjors anys de la crisi

Societat, Política

La meitat de les famílies té dificultats per fer front a una despesa inesperada de 750 euros
La meitat de les famílies té dificultats per fer front a una despesa inesperada de 750 euros

Montse Eras

El ple de l'estat de la ciutat, celebrat dimarts, va servir a govern i oposició per fer balanç d'aquests tres anys i escaig de mandat, a través d'un extens discurs de l'alcalde, Josep Mayoral, i d'algunes de les crítiques més sovintejades al seu govern per part de l'oposició. Com és habitual en aquests plenaris, Mayoral recordava les xifres de l'atur a Granollers –3.510 aturats, dels quals 2.025 dones i un 40% sense cap mena de subsidi– per recordar que la creació d'ocupació "ha estat la prioritat" per aconseguir una ciutat "que no deixi ningú enrere", deia l'alcalde.

En aquest sentit, recordava com el 2015 es proposava recuperar els llocs de treball perduts durant la crisi i indicava que s'ha aconseguit. "El 30 de setembre teníem 31.600 llocs de treball, 7.000 més que el 2013", apuntava Mayoral, tot i que reconeixia que "molts són de baixa qualitat". De fet, el mateix alcalde alertava de la fragilitat social de la ciutat i explicava que la meitat de les famílies de Granollers tindrien problemes per poder fer front a una despesa inesperada de 750 euros.

Per això, recordava els 10 reptes de govern en què ha focalitzat l'acció política d'aquest mandat i en feia balanç, així com apuntava futures accions [resumides al quadre adjunt]. El primer, la lluita contra les desigualtats, seguit del dret a l'habitatge, que "marcarà l'agenda i la vida de les ciutats", deia Mayoral, qui recordava que tornen a incrementar-se els desnonaments arran de l'increment del preu dels lloguers. Els lemes clau del mandat també han passat per la convivència com a factor de cohesió, la cura del paisatge urbà, la lluita contra el canvi climàtic,  la ciutat educadora, fer créixer la potencialitat creativa, accentuar la competitivitat econòmica, garantir una administració oberta i enfortir el treball amb xarxes mundials com Alcaldes per la Pau.

Opinions dels grups municipals

El portaveu del PDeCAT-DC, Àlex Sastre, iniciava també la seva intervenció fent referència a les xifres d'atur i a les polítiques d'ocupació. Sastre insistia en els problemes de neteja a la ciutat i recordava que "el pecat original té a veure amb el plantejament del plec de clàusules del contracte. No es va replantejar substancialment el servei".

La regidora d'ERC, Núria Maynou, considerava que Granollers "necessita un canvi, que acabi amb la sensació d'anar fent. La monotonia és un estancament a la potencialitat de la ciutat", i retreia al govern socialista "intervencions que no pensen en el futur", així com reclamava sumar sinergies amb els municipis que conformen la continuació de la trama urbana –les Franqueses, Canovelles i la Roca–.

També Cs, de la mà del seu portaveu, Enric Meseguer, considerava que falta "una renovació d'idees, una altra visió de ciutat. Hem entrat en una monotonia. Després de 14 anys a l'Alcaldia, al final se t'acaben les idees". Una afirmació a la qual Mayoral responia "aquest és un equip entusiasta i la gent ho veu". Cs, que denunciava problemes de neteja, manca d'oci nocturn i atur, també agraïa la feina feta al PSC, amb qui assegurava tenen "en comú que som gent pragmàtica i oberta al món".

Maria Oliver, de la Crida-CUP, reivindicava totes les mobilitzacions que s'han succeït a Granollers –sobiranistes, feministes, de pensionistes, etc.–, que "també formen part del mapa de l'estat de la ciutat" i palesen, deia, una ciutadania que "desperta d'una letargia i obre els ulls, cansada de paternalismes i promeses incomplertes", etzibava a l'equip de govern, mentre destacava els problemes de contaminació, de segregació escolar i de manca de recursos a la sanitat que té la ciutat.

Finalment, el representant del PP, José M. Moya, qüestionava la utilitat del ple de l'estat de la ciutat –proposat anys enrere per un company de partit, li recordava Mayoral–, i reclamava un millor manteniment de la via pública així com trobar solucions per a "zones problemàtiques propenses a accidents".

Edicions locals