Montse Eras

"La transformació de la plaça Barangé serà lenta però imparable", deia l'alcalde, Josep Mayoral, a la presentació de les propostes de futur per a aquest espai cèntric de Granollers. Difícilment hi ha un altre indret que la necessitat de reforma hagi generat tant consens a la ciutat des de fa anys. El sobrenom de la plaça del cony evidencia la poca atractivitat d'aquesta plaça, que ara comença a albirar un canvi, tot i que no imminent.

L’aprovació inicial de la modificació puntual del POUM de Granollers en l’àmbit de nova centralitat a l’entorn de la plaça de Josep Barangé, el passat ple d’octubre, permetrà actuar en un total de 15.271 metres quadrats. L’objectiu és repensar l'àmbit delimitat pel carrer Agustí Vinyamata, l’avinguda del Parc i la plaça Pau Casals, que inclou la plaça Barangé amb els equipaments i habitatges que l’envolten, el carrer Marià Maspons, i la casa i jardins catalogats de Torrebadella.

En aquests moments el document urbanístic es troba en exposició pública per tal que s'hi puguin fer aportacions.

La reconfiguració de l’àmbit vol potenciar l’ús i la funcionalitat d’aquest espai estratègic de la ciutat i millorarà la qualitat de l’espai urbà. Així vol donar prioritat per a vianants i bicicletes a tot l'àmbit, restringint el trànsit rodat als accessos i serveis als edificis que l’envolten, i reconeixent tots els possibles recorreguts que faciliten la permeabilitat entre l’avinguda del Parc i el centre històric.

Preveu en els edificis de la plaça usos de serveis, comercials i d’activitats que reforcin la vitalitat del nou espai, mantenint al mateix temps la capacitat actual dels equipaments públics i la superfície d’espais lliures. També vol potenciar les relacions entre les places i espais comercials del centre històric, la plaça Barangé i el parc de Torres Villà i l'estació d'autobusos, per potenciar les connexions entre el sector de llevant i el centre. Incorpora els edificis amb habitatges i locals existents que envolten l’espai en la configuració i en la imatge de la nova plaça potenciant l’accessibilitat, els usos i les activitats en tot el conjunt.

A més, destina a usos públics l’edifici i el jardí catalogats de Torrebadella, i corregeix la contradicció del planejament vigent pel que fa a la qualificació d’aquesta finca i el seu grau de protecció pels seus valors patrimonials.

La proposta preveu un espai públic més verd i plurifuncional a la meitat sud amb àrees de parc i espais arbrats, àrees de joc per a diferents edats o espais aptes per a actes i usos col·lectius, entre altres. Finalment, la modificació del POUM preveu reorganitzar el subsòl, tot limitant els accessos als aparcaments des de l’avinguda del Parc, mantenint o augmentant la capacitat d’aparcament actual.

El nou espai públic s’organitza a partir de la nova edificació per a activar l’ús quotidià de la plaça i dels recorreguts urbans de l’entorn aprofitant-los per donar caràcters específics a dos ambients: un espai arbrat amb àrees verdes i enjardinades, espais d’estada i de joc, situat a la meitat sud de l’àmbit, i al nord un espai pavimentat i obert, apte per activitats col·lectives superposat a l’aparcament existent.

Prioritat als vianants

La proposta replanteja els espais públics de l’àmbit i reconfigura els volums edificats de manera que es prioritza la circulació de vianants i de bicicletes. Recentment la plaça Pau Casals s’ha alliberat dels aparcaments en superfície en un primer pas cap a la seva futura transformació. En aquests moments es conserva exclusivament el pas rodat de servei a les activitats del lloc i l’accés a l’aparcament soterrani de La Mútua. Al nord de l’àmbit es suprimeix l’accés a l’aparcament subterrani des del carrer Vinyamata, perquè tots els accessos al subsòl s’organitzin des de l’avinguda el Parc.

El Jardí de Torrebadella

A la part central de l’àmbit es genera un espai transversal, corredor verd, que enllaçarà millor el Parc amb els jardins de l’edificació de Torrebadella. S’eliminen al màxim els desnivells existents, refent el sostre de l’aparcament aconseguint la continuïtat espaial entre els extrems de la plaça.

Més sostre d’equipament públic

El sostre dels equipaments públics municipals actuals (edifici Ajuntament i antics jutjats) és de 4.416 m2, i la proposta preveu un increment del 43% que es podran destinar a la construcció d’una nova biblioteca central per la ciutat.

Es manté la qualificació i l’edificabilitat actual de La Mútua i dels antics jutjats; i es qualifica com a equipament amb el sostre actual l’edifici catalogat de Torrebadella.

Els nous edificis (que podran mantenir i ampliar els existents si és necessari) incorporaran usos terciaris, d’activitats i comercials (preferentment en planta baixa) i oficines, serveis i equipaments a les plantes superiors.

Ampliar la connexió entre els aparcaments subterranis

Pel que fa al subsòl, la construcció dels nous edificis permetrà la generació d'una nova peça o peces d'aparcament entre l'aparcament subterrani existent a la plaça i l’existent a l'avinguda del Parc. Aquest fet permetrà ampliar la connexió entre aparcaments possibilitant, si s’escau, la gestió conjunta de tots ells.

L'entrada i sortida de vehicles es realitzarà des de l'avinguda del Parc i s'eliminarà la rampa existent a la plaça.

Es preveu anular la sortida de vianants situada al nord-est de l’aparcament de la plaça i obrir-ne una de nova en la posició de l’actual accés de vehicles a suprimir. Aquesta sortida tindria característiques similars a la feta recentment a l’extrem sud-oest d’aquesta peça d’aparcament.

La modificació puntual del POUM de Granollers permetrà desenvolupar la transformació de la plaça Barangé

El març de 2011, l’Ajuntament de Granollers va convocar un concurs per a la selecció, mitjançant jurat, de l'equip tècnic redactor d'una proposta de reforma urbanística i de nova centralitat de l'àmbit constituït per les places de Pau Casals i de Josep Barangé, un tram del carrer Agustí Vinyamata i la façana del conjunt amb l'avinguda del Parc de Granollers.

L’aprovació definitiva del POUM de 2012, atès que no es revisava el planejament de 2006, tampoc no afronta les modificacions necessàries per impulsar la transformació d’aquest espai.El context de crisi econòmica d’aquests anys va alentir el procés de desenvolupament de les modificacions adequades per impulsar dita transformació. Actualment, amb una situació econòmica més estabilitzada, es considera adequat i oportú estudiar una nova configuració per aquest espai, per així impulsar la seva necessària transformació.