Pepe Beunza: 'Quan la gent perd la por a la presó, la tirania cau'
L'Ateneu de Granollers convida el primer objector de consciència de l'Estat i membre d'En peu de pau
El calderí Pepe Beunza, el primer objector de consciència a l’Estat espanyol, i actualment membre de la plataforma En peu de pau, va ser dijous a Granollers per explicar l'estratègia de la no-violència i la desobediència civil per combatre les injustícies.
Convidat per l'Ateneu de Granollers, l'activista va posar sobre la taula les armes de la no-violència: "la respiració, l'humor, el silenci i l'amor", deia. Per posar en context, Beunza recordava els seus tres anys de presó com a objector i com a través "de la força del silenci" els reclusos aconseguien enfrontar-se a situacions injustes davant dels funcionaris de presons. "Un dia es negaven a traslladar a l'hospital un company que estava malalt. A l'hora de retornar a les cel·les ens vam negar i vam restar quiets en silenci. La tensió va ser tant forta que els funcionaris van accedir al trasllat", relatava.
Beunza explicava que la no-violència com a estratègia de lluita té cinc fases. La primera és el diàleg davant la injustícia, que va seguida de la denúncia, no només per fer conèixer el problema sinó també "per donar-te a conèixer tu com a denunciant per fer grup", apuntava i afegia: "Cal ser conscient que pots ser represaliat, però sempre l'adversari pitjor que tenim és la por", deia.
El tercer pas de la no-violència és la no-cooperació. "Una tirania no es pot mantenir si no és per la cooperació del poble", assegurava i recordava el mecànic de Reus que, després de l'1 d'octubre, es va negar a arreglar un cotxe de la Guàrdia Civil.
En una quarta fase hi ha la desobediència civil, que "implica el risc d'anar a la presó", alertava i, per això, recomanava "preparar-se per acceptar les conseqüències", tot recordant les paraules del filòsof nord-americà Henry D. Thoreau: "Si un govern empresona una persona justa, el lloc de tota persona justa és la presó". En aquest sentit, assegurava que hi ha un entrenament per anar a la presó i que, tot i ser dura, "no només pots suportar-la, sinó sortir-ne més fort i treure'n una experiència positiva".
Amb tot, reconeixia que la situació dels presos polítics "és un pes que porto dins", en especial la de Raül Romeva, qui coneix de Caldes. Per això ha centrat la seva lluita en l'alliberament dels presos polítics. "No podem permetre que estiguin molt temps a la presó. Per això ens hem de preparar per una campanya de desobediència; perquè qual la gent perd la por a la presó, la tirania cau", exclamava.
La cinquena fase de la lluita no-violenta és la construcció de la societat volguda. "Malgrat no tinguem república, podem treballar per una educació i sanitat de qualitat, per canviar el model energètic i per moltes altres coses que ens permetin explicar a la gent com seria una Catalunya independent", proposava.
Tot i reconèixer les dificultats de la causa no-violenta, Beunza considera que "cal ser intel·ligent perquè estan esperant que hi hagi violència, perquè estem en un món violent i saben com reaccionar-hi. En canvi, davant la no-violència no saben què fer".
A més, "com deia Mandela, només es perden les lluites que no es fan. De les que fas, o guanyes o n'aprens", concloïa.