Mig segle de parades sota el sostre del Mercat de Sant Carles

L'edifici de la plaça de la Caserna es va inaugurar el 20 de desembre de 1968

Societat, Economia

Mig segle de parades sota el sostre del Mercat de Sant Carles
Mig segle de parades sota el sostre del Mercat de Sant Carles

Tal dia com avui, 20 de desembre, d'ara fa 50 anys, es va inaugurar el Mercat de Sant Carles, que manllevava el nom de l'antiga caserna militar que hi havia just al mateix indret on ara es ven producte fresc i de qualitat en més de 30 parades.
El 1968 el nou edifici s'estrenava amb 70 places distribuïdes entre 45 paradistes, alguns dels quals –de fet, van ser els primers d'aspirar a la concessió i triar parada– procedents del mercat que es feia sota la Porxada.

Encara que de manera anecdòtica els dos espais ja havien tingut connexió, ja que un dels militars de la caserna estava enamorat de la Rosita, una venedora de la Porxada –expliquen alguns dels primers paradistes del nou mercat–.

A la Porxada, al segle XIX tancada amb reixes i persianes, s'hi venia aviram, carn, peix, llegums, fruita i verdura. El bombardeig de 1938, però, la va malmetre i, un cop reconstruïda, el tancat va desaparèixer. Així, amb els anys, les autoritats sanitàries de l'època no consideraven gaire idònia la venda d'alguns productes a l'aire lliure. De fet, abans de la construcció del nou edifici s'hi havia prohibit la venda de carn de porc i vedella, de manera que alguns carnissers ja s'havien desplaçat a altres indrets propers de la ciutat.

Tot i que abans de la Guerra Civil ja es veia la necessitat d'un nou mercat, el projecte no va fructificar i la idea es va reprendre el 1940, quan es va plantejar la construcció als solars annexos de l'estació de tren –a l'actual plaça Pau Casals–. Tot i que l'obra es va iniciar i se'n van fer els fonaments, el 1942 es va rescindir el contracte amb l'empresa adjudicatària i les obres es van paralitzar.

No va ser fins al 1957 que es va començar a gestar el que avui és el Mercat de Sant Carles; es va desestimar l'emplaçament inicial i es va començar a negociar la compra de l'antiga caserna –que es feia efectiva el febrer de 1965, tot i que la negociació amb el capità general va ser complicada–. "Es va fer una comissió amb l'Ajuntament i els gremis per negociar amb el capità Pablo Martín Alonso. El govern local va fer una bona jugada quan va determinar en el planejament que els terrenys de la caserna s'havien de destinar a equipaments. Així, quan l'exèrcit el va posar a subhasta ningú el volia comprar", recordava Joan Portet i Alegret, a la tertúlia de l'Arxiu de dilluns dedicada al Mercat.

Finalment es va començar a construir el 1967, d'acord amb el projecte de l'arquitecte municipal Joan Barangé d'un mercat tancat, amb una planta situada a un metre del carrer per a les parades i un soterrani per a magatzems i cambres. També es preveia aixecar un bloc de sis pisos a sobre, que mai no es va dur a terme.

La trajectòria i el futur

Al llarg d'aquest mig segle d'història el Mercat de Sant Carles ha anat actualitzant-se per oferir un millor servei als compradors. Els paradistes destaquen que va ser el primer mercat municipal que va tenir calefacció.

Una de les reformes més importants s'han executat aquest any, amb un pressupost de 800.000 euros i que ha permès disposar de noves cambres de refrigeració, magatzems i obradors, així com millorar la gestió de residus. Una reforma que s'ha fet poc evident per als clients, però molt per als paradistes. Ara queda pendent un canvi més evident per a la ciutadania, l'embelliment de la façana, una actuació que ha de servir per commemorar els 50 any.

Edicions locals