'Vivim totes les vides possibles a través de la lectura'

La granollerina Carme Arenas pronuncia el pregó de Sant Jordi a la Porxada, la vigília de la diada del llibre i la rosa

Cultura

Carme Arenas ha pronunciat el pregó de Sant Jordi a Granollers
Carme Arenas ha pronunciat el pregó de Sant Jordi a Granollers | Josep Canudas

Carles Riobó

Repassar el currículum professional de la granollerina Carme Arenas evidencia que és una dona de lletres polifacètica. La seva trajectòria suma les facetes d’escriptora, traductora, editora i també comissària. La vigília de la diada va ser convidada a pronunciar el pregó de la diada, davant d’una audiència conformada de forma majoritària per autors i autores locals i comarcals.

Arenas va correspondre amb una reflexió en veu alta sobre "la funció benèfica de la literatura", esquitxada amb cites de Federico Garcia Lorca, Blai Bonet, Antònia Vicens, Chenjerai Hove, Pere Quart i Claude Lévi-Strauss.

El poder transformador de la literatura

Segons Arenas, la paraula és l’arma més eficaç. "Darrere les paraules hi ha la possibilitat d’explicar el món, de canviar-lo, de donar a conèixer altres cultures i altres maneres de pensar, de fer vibrar al lector, de transportar-lo a altres èpoques i altres realitats. En definitiva, de transformar-lo".

I és justament aquest poder de literatura el que provoca que "no hi ha massa interès a facilitar que totes aquestes idees i realitats expressades a través de la paraula arribin a tothom". Arenas denuncia que "sovint el poder establert planteja la cultura com un luxe, un més a més, una cosa elitista, d’uns escollits. O, el que encara és pitjor, la desvirtua, la banalitza, se la mira només com un producte".

Per Arenas "corren temps de simplificació, de banalització, de tergiversació intencionada del sentit de les paraules". Enfront d’aquest discurs empobridor i que ens pot fer caure en la intolerància, proposa la defensa del diàleg intercultural i d’un mestissatge integrador. "La cultura és obertura, és matís, és diàleg, és transformació, és riquesa", detalla.

Enfront d’això, la pregonera fa una defensa de la literatura i de la paraula "com a element que ens commou, que ens activa la imaginació, que ens transporta a altres mons, que ens fa viure vides que no podríem tastar de cap altra manera".

La cultura com a arma de resistència

En aquest context, Carme Arenas no va obviar el moment polític que està patint el país, a causa "d’una repressió injusta i venjativa".

Des del seu punt de vista, "la cultura és allò que ens fa persones, però només la cultura expressada en llibertat. L’opinió no pot ser mai delicte. No volem un país de silenciadors i de silenciats, sinó de gent lliure. No volem tenir res a veure amb els que callen o fan callar. I la literatura és paraula, és comunicació, és llibertat d’expressió".

I va reblar el clau amb un propòsit contundent: "Apostem per la cultura com a arma de coneixement i, si cal, de resistència".

La ciutat

Tot i que bona part de la seva activitat professional té lloc fora de Granollers, Carme Arenas va parlar a bastament de la seva ciutat, "un punt de trobada de cultures, un lloc actiu de confluències i d’influències".

En la seva intervenció es va declarar deutora de la generació dels anys 60 i 70, un període en el qual es van succeir tot un seguit d’iniciatives, sobretot de caràcter cultural, "que ens van ensenyar a mirar lluny, a somiar, i també a transgredir".

Per fer bona aquella herència rebuda es va acomiadar assenyalant que "convertir la ciutat en un referent cultural és la millor inversió de futur, perquè crea ciutadans amb esperit crític".

Edicions locals