Quatre dècades fent un Llibre Gegant per l'Ascensió

Enguany es commemoren 40 anys de l'activitat impulsada per Tuni Jordana i Frederic Malàs, de la llibreria La Gralla, amb el Casal del Mestre

Cultura, Societat

L'activitat celebra enguany el 40è aniversari
L'activitat celebra enguany el 40è aniversari

Potser no és el llibre més gran del món, però segurament s’hi acosta. Des de fa 40 anys a les festes de l’Ascensió es confecciona el Llibre Gegant, un projecte insòlit que és hereu dels anys esperançats dels primers ajuntaments democràtics i una expressió genuïna de la vitalitat associativa d’aquells anys.

Tot va començar quan els socis de la llibreria cooperativa la Gralla, encapçalada per Tuni Jordana i Frederic Malàs, van decidir adoptar una iniciativa de la llibreria Robafabes de Mataró, amb la qual els unia una bona amistat. És així com va néixer la versió granollerina del Fem un llibre. Malàs recorda que la de Mataró era una activitat “inèdita en els Països Catalans, que algunes poblacions van imitar, però sense continuïtat".

Per posar fil a l’agulla i assegurar la participació infantil, es va contactar amb el Casal del Mestre, que en aquells moments encara no estava constituït com a associació. “Era un grup de gent que veníem de les antigues Escoles d’Estiu”, recorda Agustí Corominas.

En les dues primeres edicions els textos sorgien d’un treball previ, en què es demanava a les escoles que fessin un recull d’històries de la ciutat, sorgides de converses amb pares i avis. Però aviat es van adonar que aquest anecdotari era massa repetitiu i el model es va abandonar en favor dels contes inèdits, inventats allà mateix.

Inicialment el Fem un llibre se celebrava el dijous de l’Ascensió, que aleshores era festa arreu de Catalunya. Això facilitava que fessin cap a la Porxada artistes locals i il·lustradors professionals molt coneguts, com Pilarín Bayés, Mercè Arànega o Carlos Azagra.

Amb el temps, els més fidels ho van anar deixant i era urgent trobar recanvis. L’àmbit escolar va tornar a ser providencial, perquè els organitzadors van decidir establir un vincle amb l'lnstitut Celestí Bellera i de seguida els alumnes del batxillerat artístic es van convertir en una pedrera de talent.

Cada any calen al voltant d’una dotzena de voluntaris per fer possible aquesta festa de la imaginació, entre il·lustradors, correctors de textos, animadors i personal de suport. Però hi han desfilat altres col·laboradors, com Jaume Ventura, que s’ocupava de fer la introducció i escriure el nom dels participants amb la seva cal·ligrafia. O la llibreria Carbó, que s’ocupa del relligat dels volums de forma desinteressada.

L’environament hi té un paper clau. El pare de la Rosa Viñallonga portava des de Palou amb el seu tractor les bales de palla que entapissen el terra de la Porxada. I també es cuida molt la selecció musical, triada amb cura per generar un bon clima creatiu.

Justament el rondallaire Pep Duran, fundador de la Robafaves, va ser l’animador oficial durant una colla d’anys. “Sabia animar amb una veu molt tranquil·la, molt pausada i relaxada”, apunta Carme Barbany.

Tot aquest esforç col·lectiu ha permès que el Fem un llibre s’hagi celebrat durant quatre dècades, només amb dues excepcions, els anys 1980 i 1986. I amb motiu de les obres de rehabilitació de la Porxada, el 1984 i 1985, l’activitat es va traslladar a la plaça dels Porcs i al pati del Casino.

Lluïsa Salvador explica que “fa uns quatre anys vam decidir que cada any el llibre seria apadrinat per una escola, i la primera a fer-ho va ser la Ponent”. Aquest any l’honor recau en l’Escola Pereanton, amb motiu de festejar el seu centenari.

Per Lola Reche “és una activitat que les escoles de la ciutat potencien molt entre l’alumnat, i això ha estat un dels motius que explica la seva pervivència i el seu èxit”. Corominas ho resumeix bé quan assenyala que “de tots els actes de l’Ascensió és el més econòmic, el més participatiu, el més creatiu. Tot és voluntari i ha sorgit de baix”.

Cada diada genera, de mitjana, entre 80 i 100 i escaig narracions il·lustrades. Això significa al voltant de 4.000 pàgines, totes pacientment atresorades i enquadernades. Aquests volums de gran format es troben dipositats al domicili de la Tuni i el Frederic, transformat en una mena de magatzem de la memòria popular de Granollers.

Però aquesta provisionalitat fa anys que dura. Els seus custodis esperen que, per fi, es materialitzi en un emplaçament digne i definitiu, obert a la lliure consulta de tothom. Perquè el Llibre Gegant també és una part de la història d’aquesta ciutat i dels seus somnis.

Aquest any, el Llibre Gegant es farà divendres a partir de les 10.30 h a la plaça de la Porxada.

Edicions locals