Mayoral emprèn la quarta majoria absoluta amb voluntat 'd'acordar i sumar'
Aquest dissabte s'ha constituït el nou ple municipal, amb la promesa del càrrec per imperatiu legal dels 9 regidors d'ERC, Junts i Primàries
Després de la majoria absoluta obtinguda pel PSC a les passades eleccions municipals, avui al migdia Josep Mayoral ha estat proclamat novament alcalde, amb 14 vots a favor, i els aplaudiments de bona part de la sala, en que tots els regidors i gran part del públic s'ha aixecat quan ha pres la vara de batlle.
Malgrat ha estat reelegit per quarta vegada consecutiva, Mayoral assegurava, en prendre la paraula, que estava nerviós com el primer dia –el febrer de 2004 quan va prendre el relleu de Josep Pujades– i visiblement emocionat. De fet, ell mateix explicava que aquest ha estat el sentiment que l'ha acompanyat durant la campanya "potser per les dificultats que em viscut els darrers anys, potser per la força dels projectes que estem desenvolupant, potser per l’empenta pels meus companys, però sobretot perquè molts ciutadans m’han ensenyat cada dia el camí. Sóc fill de la vostra estima i mai podré tornar a aquesta ciutat tot el que m’ha donat", exclamava i agraïa les mostres d'afecte i complicitat rebudes.
Després de fer cinc cèntims sobre l'organització del nou govern municipal, Mayoral ha desgranat cinc "conviccions": que el govern posi Granollers al centre de l'acció, "pensant en tothom, també amb els residents que no tenen la nacionalitat i no han pogut votar" –apuntava–; la voluntat d'un govern que generi confiança i credibilitat i que "pugui arribar a acords amb totes les administracions, sense tenir en compte les sigles"; que estigui ben connectat amb la xarxa de ciutats perquè "és fonamental tornar a muscular el municipalisme" i que aposti "pel diàleg en els moments difícils que tenim. L'única sortida en la relació entre Catalunya i Espanya és el diàleg, i estarem en totes les taules en què es proposo construir ponts, tot i que sabem que els propers mesos no seran fàcils". "Ens esperen els carrers i la gent; la construcció col·lectiva es fa mirant i parlant", concloïa.
Per imperatiu legal
La resta de partits també es referien a la situació del país. I, de fet, es feia palesa en la promesa del càrrec dels regidors de partits independentistes, que acataven la fórmula legal d'acceptació del càrrec en què s'inclou lleialtat al rei i la Constitució, per imperatiu legal.
Núria Maynou, la portaveu d'ERC, el principal partit de l'oposició destacava en la promesa el "compromís de seguir treballant pels valors de la república catalana". Així també ho feia el seu company Pau Llobet, qui prometia "pels ideals de Macià i Companys, i per les teixidores de Roca Umbert". Els nous regidors republicans, Lorena Turró i Enric Gisbert, es comprometien amb "els valors ètics del cooperativisme" i "per una societat d'oportunitats i igualitària; sense oblidar mai la llavor republicana dels meus pares", deien respectivament.
Els quatre regidors de Junts per Granollers feien servir la mateixa fórmula de promesa: "Continuaré treballant per la construcció d’una Catalunya políticament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i territorialment equilibrada".
I la novella Mònica Ribell, de Granollers per la Independència - Primàries, prometia " amb voluntat de servei de la ciutat de Granollers i el poble català, sense renunciar als principis republicans ni a la independència de la nació catalana".
Precisament, Ribell ha votat la candidatura a l'Alcaldia de Maynou, la cap de llista de la llista sobiranista més votada. "La Núria i l'Àlex [Sastre] ens trobaran sempre en el camí de la independència i els valors republicans". A banda de la qüestió nacional, la nova regidora també ha posat sobre la taula reptes de ciutat, com reimpulsar l'Hospital –una institució que coneix bé per motius professionals–, dotar d'estructures de suport de suport a la gent gran i dependència, habitatge de lloguer, aposta per la FP professional, nou contracte de recollida de residus i revisar el model de gestió de l'aigua.
Per la seva banda, Enric Meseguer de Ciutadans –que renunciava a presentar candidatura a l'Alcaldia i votava en blanc– també es referia al debat sobiranista que assegurava que "no toca al ple. Pensem que el camí és el de focalitzar-nos en el tema municipal i, sobretot, fer una oposició constructiva, que posi per davant el treball per crear llocs de treball, donar suport al comerç i millorar els barris". Tant ell, com la resta de grups, demanaven al govern que, malgrat la majoria absoluta, es tingui en compte l'oposició. Una petició a la qual el portaveu socialista Jordi Terrades responia: "exercirem la majoria absoluta amb prudència, humilitat i diàleg".
Per la seva banda, el portaveu de Junts per Granollers, Àlex Sastre, felicitava Mayoral i la seva llista, però assegurava que "avui és com el dia de la Marmota democràtica a Granollers; continua l'hivern pels projectes alternatius de la ciutat. Seguim pensant que 36 de 40 anys del mateix partit necessita un canvi", i lamentava la disgregació de les llistes alternatives i els vots que han quedat fora de la representació municipal. Amb tot, assegurava que el "programa electoral sòlid" del seu grup el posarà "a disposició del govern per millorar la ciutat".
També ERC reconeixia la "fortalesa del govern o de la persona que lidera el projecte" i apostava per treballar "per canviar les maneres de fer política" amb un "equip treballador i de perfils diversos que ens ha permès tenir els millors resultats de la història de la ciutat". "Volem una ciutat més viva, cohesionada i radicalment republicana. ERC té una gran responsabilitat, perquè som l’única força nítidament d’esquerres a l’oposició", deia i lamentava la pèrdua de representativitat de la CUP al consistori.
La mesa d'edat
La sessió començava amb la constitució de la mesa d'edat, amb l'electe més gran –Mayoral– i la més jove –la nova regidora del PSC, Maria Villegas–. La sociòloga de 28 anys recordava que de les 135 persones que han passat del consistori des del 1979, només 38 han estat dones i assegurava que "les administracions hem de vetllar per una igualtat real", tot reclamant una ciutat feminista, així com comprometia el govern a "garantir canals i recursos perquè la ciutadania pugui participar i decidir... garantir que la democràcia tingui la màxima qualitat possible".