Diverses entitats s'organitzen per evitar les 'privatitzacions' de la Llei Aragonès

En formen part Assemblea Llibertària, CNT, Crida per Granollers-CUP, Intersindical-CSC, Marea Pensionista i Podem

Societat, Política

Diverses entitats s'organitzen per evitar les 'privatitzacions' de la Llei Aragonès
Diverses entitats s'organitzen per evitar les 'privatitzacions' de la Llei Aragonès

Un grup d’organitzacions i col·lectius de Granollers (Assemblea Llibertària, CNT, Crida per Granollers-CUP, Intersindical-CSC, Marea Pensionista i Podem) s’han organitzat en la plataforma Granollers contra les privatitzacions per fer front al Projecte de Llei de Contractes de Serveis a les Persones, impulsat pel Govern de la Generalitat i conegut com a Llei Aragonès.

Segons aquestes entitats, el projecte de llei “obre la porta a noves privatitzacions de serveis públics”, fins al punt que, asseguren, la Llei Aragonès “pot representar l’externalització més gran de serveis bàsics del govern català”.

La plataforma exigeix que els serveis públics siguin de titularitat, gestió i provisió 100% públics, i en aquest sentit asseguren que organitzaran actes amb la intenció que tots els sectors afectats coneguin i s’incorporin a la lluita per aturar aquest projecte de llei que actualment debat les esmenes dels grups parlamentaris, de manera que s’aprovarà previsiblement a la tardor.

Segons apunta la plataforma, la llei regula l’externalització sanitària de serveis ginecològics i obstètrics, pediàtrics, serveis de planificació familiar i hospitalaris de cirurgia, entre d’altres; l’externalització respecte a l’educació, com la preescolar (etapa 0-6), els serveis d’ensenyament per a adults, l’educació especial i el servei de menjadors escolars; i l’externalització de serveis de cura de les persones, com la geriatria, entre d’altres.

Per tot plegat consideren que el projecte “afecta sectors tan essencials com la sanitat, l’educació o els serveis d’atenció a les persones”, i en aquest sentit asseguren que “serien empreses privades, i no l’administració pública, qui gestionarien molts més serveis bàsics dels que ja gestionen actualment”. I això comportaria, diuen, “una pèrdua de sobirania de la població i un empitjorament de les condicions de vida de les classes treballadores”.

Aquests col·lectius també destaquen que “l’externalització d’aquests serveis empitjoraria les condicions de treball de docents, metgesses, monitores, vetlladores, infermeres, educadores i cuidadores, uns treballs altament feminitzats que suposarien una doble precarietat”.

Edicions locals