'El ball de Donzelles és una dansa viva'

L'Esbart Dansaire manté l'essència de l'acte i contribueix cada any a fer una ballada més popular

Cultura

L’oferta de l’Esbart Dansaire durant la festa major es desplega en tres propostes. La primera és l’assaig obert del Ball de Donzelles de dimecres, que té una segona tanda el mateix diumenge, just abans de la ballada pròpiament dita a la plaça de la Porxada. La participació és lliure i l’únic requeriment és fer-ho en parella, sigui mixta o no.

Per als no iniciats, l’assistència en aquests assajos és recomanable per conèixer la dinàmica d’aquest ball tradicional. A més, pot tenir recompensa, perquè l’Esbart organitza un sorteig i una de les parelles rebrà un obsequi. “És un recurs per promocionar els assajos i que després la dansa surti el millor possible”, indica Pepus Costa, president de l’entitat. Costa reivindica el caràcter popular que el Ball de Donzelles ha tingut al llarg dels anys: “Moltes de les danses que fem ja no es ballen i ho fem com a exhibició. Però el Ball de Donzelles és una dansa popular i viva, que tothom pot ballar, com el Ball de Gitanes. La dansa en si no ha canviat des que els mestres Ruera i Vilà Ayats la van fixar, per dir-ho així. No exigeix un mínim de qualitat ni una presència física determinada, sinó que qualsevol persona pot apuntar-se a ballar-la i participar. Aquesta és la gràcia”, detalla.

Un "oasi" enmig del brogit

La segona cita és el Balles a plaça, que enguany tindrà l’acompanyament de l’orquestrina Aires del Montseny, “un grup potent i format per molts músics i pensem que serà un acte molt divertit”, apunta Costa.

Es dóna la circumstància que aquesta formació d’una dotzena de músics està encapçalada per Marçal Ramon, un antic ballador de l’Esbart amb el qual els uneix una molt bona amistat. Com explica Costa, “en Marçal i els seus companys ens ajuden fent-nos l’acompanyament musical en directe quan sortim fora de Catalunya, ja que fora d’aquí no s’admet la música enllaunada”.

El programa a la plaça de Perpinyà se centrarà en danses tradicionals i populars catalanes i els seus organitzadors se’l plantegen com una mena de recés o de parèntesi en l’intens programa festiu. “Creiem que és un tipus d’acte tranquil, perquè a la festa també convé que hi hagi aquest tipus de propostes que trenquen una mica amb la disbauxa de Blancs i Blaus. Estàs tranquil·lament a la fresca i ara balles, ara parles amb els amics… Està pensat com una mena d’oasi participatiu”.

Un moment dolç

La canalla gran de l’Esbart també s’amaguen dins els capgrossos que acompanyen els gegants en la cercavila i protagonitzen el Ball de Capgrossos a l’exhibició. “Són la pedrera de l’Esbart, els futurs balladors, els que en diem els barretines, els nois i noies de 14 a 16 anys”. Per al president de l’Esbart, l’entitat viu un moment plàcid i de consolidació: “Tenim un cos de dansa de vint-i-pocs balladors, que està molt bé. Deu parelles noi-noia és una cosa que costa molt de trobar al món de la dansa d’avui dia". El motiu és ben prosaic: arribats a certa edat, els nois descobreixen altres interessos i deixen de ballar. “Això és un problema comú a tots els esbarts", es lamenta Costa.

L’Esbart té fixades tres grans cites al calendari anual: l’Esbartiada i les ballades per l’Ascensió i la Festa Major. A més, participa a la romeria a Montserrat amb la parròquia i en les activitats al voltant de la diada de l’11 de setembre.

Viatge a Perpinyà i nou muntatge

L’any passat la colla va viatjar al País Basc i a Castelló i enguany, a mitjans de juny, acomiadaven el curs participant en una trobada de cultura popular catalana que se celebra cada any a Perpinyà i que aplega diables, gegants, dracs, bastoners…

I pel futur immediat es plantegen plans més ambiciosos: “Fa dos anys que no fem cap espectacle, l’últim va ser A Granollers, ballem!, a la Porxada, pel 50è aniversari de l’Esteve i la Plàcida, els gegants grossos. I pel curs que ve ens estem plantejant de fer-ne un de nou, de cara a finals del 2010. És una feinada, però és una injecció que ens dóna una adrenalina que al grup li va molt bé”.

Edicions locals