El Casino celebra 140 anys d'arrelament a la ciutat

L'entitat celebrava dilluns l'acte central del seu aniversari amb la presentació del llibre escrit pel periodista Paco Monja

Cultura, Societat

Membres de la penya la Taula del Racó i socis del Casino els anys 30, com Alfred Canal, Manel Clot, Sebastià Morató, Francesc Torras, Amador Garrell, Pepet Mumany, Enric Margenat i Josep Garrell
Membres de la penya la Taula del Racó i socis del Casino els anys 30, com Alfred Canal, Manel Clot, Sebastià Morató, Francesc Torras, Amador Garrell, Pepet Mumany, Enric Margenat i Josep Garrell

"El Casino respon a la voluntat d'uns quants granollerins benestants de dotar la ciutat d'una entitat que aposti per la cultura i l'esbarjo, i que esdevingui, alhora, un lloc de trobada per als socis". Així es descriuen els inicis del Casino de Granollers ara fa 140 anys al llibre que l'entitat presentava dilluns com a acte central de la celebració de l'aniversari.

Casino de Granollers Club del Ritme (1880-2020) és obra del periodista Paco Monja i retrata la història d'una entitat, que "ha passat per tres segles amb un estat de salut molt bo, com palesen els seus equipaments, massa social i activitats", assegurava el president de la Federació d'Ateneus de Catalunya, Josep Morella, també present a l'acte.

I és que el Casino ha superat alts i baixos, i ha demostrat "la fortalesa d'una iniciativa de la societat civil", liderada per 51 presidents i una sola presidenta. Josep Rius, actual president de la junta, destacava com la missió inicial del Casino continua vigent. El llibre destaca com ja des de 1880 l'entitat –que es constitueix el 14 de juliol– fa una aposta per la cultura. Presidida inicialment per Francesc de Paula Montañà publica el "periòdic recreatiu" Cassino de Granollers, i acull els Jocs Florals –sis edicions–. Poc després, el Casino dels Senyors –com era conegut llavors– recupera el Ball de Donzelles i el Carnestoltes.

Ja arribat el segle XX, l'entitat es converteix en una organització clau a la ciutat, que rep la visita, per exemple, del rei Alfons XIII amb motiu de la visita el 1926 per la inauguració de la biblioteca Francesc Tarafa. Són temps d'una intensa activitat teatral i musical al Casino, per on passen "les millors orquestres de Catalunya", assegura l'autor del llibre commemoratiu. Entre les formacions de l'època hi havia La Moderna i La Catalònia, dirigida pel mestre Josep M. Ruera. El Casino també era espai de tertúlia, amb grups com la Taula del Racó.

El període de la Casa del Poble

En esclatar la Guerra Civil, el Casino es col·lectivitza i es converteix en la Casa del Poble, i acull les seus del PSUC i la UGT. Acabada la guerra, els socis del Casino recuperen l'entitat, això sí, sota el control de la Falange, que fins al 1948 no permet recuperar el Carnestoltes. Amb tot, el Casino torna a ser un espai de luxe per a les orquestres, com La Selección, que dirigia Ruera, i que el 1977 hi va fer el seu concert de comiat. A més, a partir dels anys 50 fomenta l'activitat teatral, un dels àmbits que anys més tard seria cabdal per a l'entitat i la ciutat.

Club del Ritme

L'any 1958 va marcar un punt d'inflexió. El Casino, amb dificultats econòmiques, decideix fusionar-se amb el Club del Ritme, una entitat creada el 1942 i que prenia el relleu del Jazz Club Granollers –nascut el 1935 al Cafè Comercial–. El jazz, doncs, pren un especial protagonisme que ha durat fins a l'actualitat –tot i que amb una pausa fins als 80–, amb fites com la visita el 1961 de nord-americà Bill Coleman, i els 30 anys celebrats enguany del Festival de Jazz.

Estrenes d'Els Joglars

Als anys 70, el Casino és espai de trobada de molts joves aficionats al teatre i, gràcies a la figura de Gregori Resina, aconsegueix atraure companyies d'arreu, fins al punt que veu néixer els Comediants i és el lloc que Els Joglars van triar per estrenar la polèmica La Torna. Malgrat aquest èxit cultural, les dificultats econòmiques persisteixen i la junta del Casino decideix llogar la sala teatre, que havia reformat en discoteca –projecte poc reeixit– i que el 1977 es converteix en un bingo.

Arribats al segle XXI

Ja a la darrera etapa, el llibre destaca les obres impulsades per la junta presidida per Joan Garriga, seguida de la presidència d'Anna Bosch i, finalment, el projecte de reforç al vessant cultural de Josep Rius.

"El cronista de la ciutat", l'autor del repàs històric

L'autor, Paco Monja, ha volgut "novel·lar la visita d'un periodista al Casino", deia en la presentació del llibre, en què explicava com s'havia endinsat en la història de l'entitat a través d'un repàs exhaustiu de documents i articles de la premsa de la ciutat. De fet, la junta del Casino no va dubtar a encarregar el llibre a Monja, "arrelat a la ciutat i proper a l'entitat", explicava el president, Josep Rius. L'alcalde, Josep Mayoral, també lloava la vinculació de l'autor amb Granollers i assegurava que "mereixeria el títol de cronista de la ciutat".

Per la seva banda, Monja va descriure el llibre amb una parell de xifres: 146 pàgines –"d'esforç de síntesi", deia– i 60 fotografies –algunes inèdites, com una de la façana del Casino a finals del segle XIX, que el mateix dilluns lliurava al fons de l'entitat. A la portada, el llibre reprodueix una obra d'Amador Garrell i Soto del fons del Casino, mentre que a la contraportada el fotògraf Xavier Solanas hi retrata el pati i la façana de l'edifici de l'entitat. El llibre compta també amb un pròleg del músic Jaume Arenas, i un epíleg del soci Miquel Roca.

Edicions locals