'La mediació és l'eina natural per resoldre un conflicte; només en última instància s'ha de recórrer a la justícia'

El doctor en psicologia social Josep Redorta va participar dijous al cicle de Debats al Casino

Societat, Política

Josep Redorta, dijous al Casino de Granollers
Josep Redorta, dijous al Casino de Granollers | Jordi Trullàs

L’advocat i doctor en psicologia social Josep Redorta va intervenir dijous en el cicle Mirades Alternatives dels Debats al Casino de Granollers, amb la ponència La resolució de conflictes: Alternatives emergents. Precisament Redorta acaba de publicar el llibre Manual para la gestión y resolución de conflictos (Editorial Almuzara) que considera que "quan els conflictes ens envaeixen, ens distreuen o ens ofeguen, aprendre a controlar-los és una necessitat de pura supervivència".

Ramon Font, coordinador del cicle, va conduir la conversa, en què Redorta va assegurar que "el sistema institucional per resoldre conflictes està en fallida i per resoldre-ho caldrà un gir copernicà". Segons ell, "estem en una situació de malestar social que provoca que falli la nostra convivència" i bàsicament això és així perquè, entre altres factors, l’educació té dèficits importants. Va posar com a exemples pràctics, la virulència de determinats videojocs plens d’agressivitat o la banalització que es fa del sexe a través d’Internet.

Per revertir aquesta situació, Redorta aposta per la mediació, com una de les eines naturals per trobar sortida als problemes i "es pot plantejar de diverses formes per gestionar un conflicte partint de la base que la pau és un valor acceptat per tothom". De fet, posava l'exemple de la cultura anglosaxona, que "soluciona els problemes contractuals, entre particulars o entre empreses, per la via de la negociació i només recorre a la justícia en última instància, a diferència del que fem aquí". Va explicar que a Barcelona ja s’està avançant en aquest aspecte i que hi ha empreses que per solucionar conflictes fan servir l’ombusman, una figura externa i independent que contribueix al compliment de les lleis.

A Nova Zelanda, Redorta va posar l’exemple del "mutu acord, quan hi ha desavinences entre una parella: en un cas complex, s’estableix un marge d’un mes per trobar solució; si el cas és molt complex, dos mesos. Si així i tot no hi ha acord, es va a judici, fins i tot amb la presència de menors".

De qualsevol manera, va recordar que no tots els conflictes tenen sempre solució, i va afegir que "tots els conflictes es poden afrontar de maneres molt diferents i que si tu saps el que has de fer, l’encares millor. Els conflictes de recursos (materials) o de valors (religiosos, per exemple) són complicats". Defensa que s’han de resoldre des de la pedagogia social, cercant valors compartits que ajudin a aproximar posicions. Va esmentar els conflictes de poder, els més habituals, i que divideix en quatre tipus: amenaçador, econòmic, condicionant i afectiu. S’originen per tres motius: jo sóc més que tu, jo puc més que tu o per la desconfiança.

En la sessió també es va parlar de la importància de saber escoltar a l’hora de resoldre un conflicte: ‘Voler tenir la raó, sense escoltar l’altre, ens mata. Les creences, els valors, els estats emocionals, ho condicionen tot. S’han de crear les condicions per parlar i saber escoltar, actitud que demostra respecte, una condició fonamental per arreglar els problemes’.

La recta final de la trobada la va centrar Catalunya i la taula de diàleg pactada entre ERC i el govern de Pedro Sánchez. D’entrada, va assenyalar Redorta, "el problema català no és ni un problema, ni és català. És un problema de la classe política i s’ha de reconèixer que hi ha identitat normalitzada, a Catalunya, que té dret a aspirar a viure millor". Sobre la taula de diàleg, considerava que sense la intermediació internacional, d’un equip independent, no hi ha res a fer "perquè només ells seran capaços de treure les amenaces", condició indispensable si es vol arribar a un acord.

 

Edicions locals