Mayoral: 'El futur s'escriu amb 'F' de ferrocarril'

L'equip de govern presenta el seu full de ruta fins al 2023, en què la millora del transport i la xarxa sanitària són peces claus

Societat, Política

El Museu de Granollers va acollir la presentació del PAM 2020-23
El Museu de Granollers va acollir la presentació del PAM 2020-23 | M.E.

El Pla d'Actuació Municipal (PAM) del govern granollerí aplega un miler d'accions per a una "ciutat inclusiva, transformadora, compromesa i sostenible", i "alineada a l'Agenda 2030", explicava dijous al Museu de Granollers la regidora de Planificació Estratègica, Alba Barnusell, qui donava pas a la resta d'edils, que destacaven les accions més rellevants del seu àmbit, en la presentació pública del document.

En acabat, l'alcalde, Josep Mayoral, posava sobre la taula els que considera "temes clau" d'aquest mandat, encapçalats per la transformació de les infraestructures ferroviàries. "El futur del país s'escriu amb F de ferrocarril", exclamava i accentuava la necessitat de culminar en aquest mandat el desdoblament de la R3 entre Mollet i Lliçà, i impulsar la doble via fins a Vic, així com recordava el compromís del govern de l'Estat de reformar l'estació del Granollers-Canovelles. A més, Mayoral insistia en una reivindicació ja històrica: la connexió de la R4 i la R8, que permetria el transport en tren entre Granollers i Sabadell, "una inversió de 300 milions que ja preveu el Pla de Mobilitat del Vallès, i que esperem que aviat es faci seva el govern".

L'alcalde també assegurava que la reivindicació de la cobertura de la via entre els carrers Agustí Vinyamata i Josep Umbert encara és ben viva, malgrat que durant anys el projecte va quedar al fons d'un calaix, i recordava que l'any passat Adif va tornar a licitar la redacció del projecte d'aquest tram. En l'àmbit ferroviari, el govern també assegura que treballarà per l'eliminació de l'estació de mercaderies –quan es desenvolupi la central de la Llagosta–, i destacava la presència de Granollers a la taula del pla de Rodalies de l'entorn metropolità.

Pel que fa a la millora de la xarxa viària, Mayoral destacava l'inici imminent de les obres del tercer carril de la C-17, el futur carril bici de la carretera a Lliçà d'Amunt, i l'eliminació del peatge de la Llagosta a l'AP-7, "un compromís per al 2021 que pot resoldre el problema de la ronda sud", considerava.

Un altre dels temes claus són els serveis sociosanitaris. En aquest sentit, Mayoral destacava el treball per al futur centre de radioteràpia, l'hospital lleuger que s'està construint al solar de l'antiga Policlínica, l'ampliació de llits per a persones amb malalties mentals, i de l'UCI de l'Hospital, i la futura residència de gent gran del carrer Tetuan. Per a l'alcalde aquest mandat també ha de ser el que abordi "les millores imprescindibles a Urgències" de l'Hospital.

Segons Mayoral, es tracta de serveis que, sumats a la millora d'infraestructures per a una bona connexió, són "no només de ciutat, sinó de comarca i de país, de manera que augmenten l'atractivitat i lideratge de Granollers", assegura.

Projectes per àrees

Pel que fa a Educació, Francesc Arolas, va explicar que es pretén ampliar l'oferta del Centre Vallès i fer una aposta clara per l'FP –"el 40% dels alumnes del Vallès Oriental i Maresme que estudien FP Dual ho fan a Granollers"–, de manera que "augmentarem els cicles, construirem un nou centre públic d'FP i especialitzarem l'EMT".

Pel que fa a Serveis Socials, M. del Mar Sánchez assegurava que Granollers ha reduït la desigualtat en els darrers anys, i apuntava projectes com el nou centre obert a Can Relats, i l'ampliació del Servei d’Atenció Domiciliària. Seguidament, Mònica Oliveres posava sobre la taula el gran repte de l'accés a l'habitatge i assegurava que l'Ajuntament "lluitarà contra les pujades abusives dels preus i obligarà a grans tenidors a oferir lloguer social". A més, recordava que s'ha projectat un alberg de transeünts, així com 17 habitatges protegits al passeig de la Muntanya i 13 al barri de l'Hostal (c. Ramon Berenguer III).

Pel que fa a seguretat i convivència, Rudy Benza plantejava la idea de recuperar el pla de barris, començant per Can Bassa i Sota el Camí Ral. La regidora de Serveis i Via Pública, Andrea Canelo, anunciava un programa de manteniment per "tenir una ciutat lliure de pintades", així com l'ampliació de les voreres del carrer Rosselló, Hospital, Rec i Aragó.

Albert Camps, responsable de Medi Ambient i Obres i Projectes, citava les rampes mecàniques de la Font Verda i l'ampliació de l'illa de vianants pel carrer del Sol i Castella "fins als 80.000 metres quadrats", així com la remodelació integral de l'avinguda Sant Esteve "amb un carril bici i més presència de verd". Camps també anunciava la millora del parc fluvial i l'ampliació de Can Cabanyes, amb un segon aiguamoll.

Per la seva banda, el regidor de Mobilitat, Juanma Segovia, advocava per "retirar el protagonisme del vehicle privat" i impulsar les energies renovables, amb projectes com les plaques fotovoltaiques a la coberta del Palau d'Esports.

Pietat Sanjuán prometia un nou impuls a Roca Umbert com a districte cultural, amb "tallers, comerços i empreses relacionades amb la indústria cultural" i un espai sense murs i amb els carrers interiors reurbanitzats, així com amb la Tèrmica museïtzada. La regidora de Cultura, Maria Villegas, assegurava que es pretén fer la cultura més accessible, de manera que es potenciaran els centres cívics i s'enfortirà el vessant sociocomunitari de la cultura, així com es farà la nova biblioteca a la plaça Barangé.

També es posaven sobre la taula els valors de l'esport i Álvaro Ferrer recordava el Mundial d'Handbol Femení 2021 i com els equipaments esportius reben 400.000 usos anuals, de manera que apostava per polítiques de manteniment, amb la reforma de les piscines i del Palau d'Esports.

La responsable de Promoció Econòmica, Gemma Giménez, aposta per projectes d'economia circular i per una ciutat comercial de qualitat, "que s'ha de projectar cap a un model d'excel·lència".

Per tal de desenvolupar tots els projectes del PAM, el regidor d'Hisenda, Jordi Terrades, assegurava que en quatre anys l'Ajuntament activarà 300 milions d'euros de pressupost, dels quals 40 milions es destinaran a inversions.

Edicions locals