Marina Miralles: 'Llegir és acceptar un llegat, una herència preciosa que ens ajuda a entendre el món'

La pregonera de Sant Jordi a Granollers reivindica el seu besavi Pere Molins Canudas, autor de versos musicats pel mestre Ruera

Cultura

Marina Miralles, durant el pregó d'aquest Sant Jordi confinat
Marina Miralles, durant el pregó d'aquest Sant Jordi confinat

L'escriptora i música Marina Miralles ha iniciat el pregó de Sant Jordi de Granollers amb uns versos inèdits del seu besavi, Pere Molins Canudas. Miralles, de fet, reivindicava al llarg de tot el pregó els llegats literaris de cadascú i aprofitava també l'altaveu ofert per proposar que es publiqui un recull de l'obra de Molins.

"L'Ajuntament podria fer-se càrrec de la publicació, que jo podria editar com a escriptora i besnéta de l'autor", deia somrient. De fet, el mestre Josep M. Ruera va musicar alguns versos de Pere Molins, que també tenia amistat amb Josep Garrell i Joan Canals, però que "mai va tenir cap aspiració de fer-se un nom".

Amb tot, aquest Sant Jordi ha esdevingut el protagonista d'un pregó que ha analitzat com "les herències que rebem ens fan com som", deia Miralles, qui assegurava que habitualment els granollerins omplen la Porxada per Sant Jordi "perquè ens hi han portat, ens ho han llegat. De la mateixa manera que la literatura i les lectures van passant de generació en generació". "Som el que llegim perquè quan llegim creixem i aprenem", exclama la pregonera.

De fet, per a Miralles, "llegir és obrir un cofre del tresor, acceptar una herència preciosa que ens ajuda a entendre el món". "No són llegats els tintins que em va guardar la mare, els cartonets dels pastissos de l'avi, el llibre que em va deixar una amiga pensant que m'agradaria molt", diu l'escriptora. I, finalment, "no és un llegat la poesia del meu besavi i les muntanyes de llibres a la Porxada". "El meu desig és que, quan comprem llibres, siguem conscients de la força de l'herència, de la bellesa de la transmissió", concloïa.

El pregó acabava amb un altre vers de Pere Molins, amb l'acompanyament al piano de la seva besnéta, i que es tancava amb un "que sàpigues d'on vens, jo vull només".

Edicions locals