L'homenatge a les víctimes del bombardeig del 38 esdevé també una reivindicació de pau i salut

A l'acte del cementiri l'historiador Joan Garriga i l'alcalde, Josep Mayoral, recorden també les persones mortes per la Covid-19

Societat

Els assistents a l'acte de commemoració del 82è aniversari del bombardeig van mantenir les distàncies recomanades pels sanitaris
Els assistents a l'acte de commemoració del 82è aniversari del bombardeig van mantenir les distàncies recomanades pels sanitaris | Xavier Solanas

Un any més el cementiri de Granollers ha acollit l'homenatge a les víctimes del bombardeig de 1938, en aquest cas, però, amb un format més reduït i restringit. Amb una trentena d'assistents separats amb la distància recomanada per les autoritats arran de la Covid-19, el dol per les víctimes de la pandèmia s'ha sumat al record d'una generació que va viure la guerra.

L'acte començava amb la lectura de l'actor Adrià Feijo del text Història de la Rosa, basat en fets reals viscuts per la seva besàvia en què relatava el bombardeig d'aquell 31 de maig de 1938. "Dies després encara em costava sortir al carrer. La ciutat es va tenyir d'un negre profund que s'escolava per cada raó de totes les places. El cementiri era ple de rostres amb la mirada perduda", deia en un dels fragments.

L'acompanyament musical al violí d'Eduard Herrero donava pas a la intervenció de l'historiador Joan Garriga, basada en mots: dolor i memòria. "Dolor per als morts, ferits, mai sabrem el recompte total i absolut. Memòria perquè el franquisme va voler amagar el que havia succeït. Amb els anys vam anar descobrint les dades. I aquest acte també és de memòria, de la voluntat de ciutadans i ajuntaments democràtics per tenir aquells fets presents", deia l'historiador, qui apuntava que internacionalment es va parlar de l'atac brutal a Granollers, però que el franquisme va amagar la notícia.

Garriga també recordava el dolor per les guerres encara existents al món i pel "tràgic moment de pandèmia. I la memòria perquè hi ha responsabilitats. Gent que treballa per fer malbé la cultura i el planeta", lamentava. "Memòria per les víctimes, i també per exigir justícia, pau, salut i l'equilibri en el nostre planeta", concloïa.

L'alcalde de Granollers, Josep Mayoral, recordava també que enguany el 31 de maig és un dia encara més especial, perquè Granollers està de dol. "Hem perdut molts veïns i alguns han marxat sols. Estem de dol però estem aquí, i recordem que moltes persones que han mort eren grans i algunes havien viscut aquella guerra, una generació que va viure la foscor del franquisme i la duresa de la postguerra, una generació que ha fet el país que tenim", apuntava.

Mayoral recordava com les ciutats bombardejades "tenen l'obligació de recordar-ho i dir mai més, i dir-ho molt alt. Mai més bombes, morts al carrer, ni a Granollers ni arreu del món. Hem de fer una xarxa de ciutats per posar veu on els Estats callen", deia i assegurava que les paraules del jove actor Adrià Feijo mostren que "la nostra veu té continuïtat. Tenim l'esperança d'un món millor, en què la pau sigui l'argument. Farem un futur millor pels que van morir i pels que moren", exclamava.

L'acte acabava amb l'ofrena floral al monòlit a les víctimes, per part de l'Ajuntament de Granollers, el Consell Comarcal del Vallès Oriental i els ajuntaments de la Garriga, la Roca, Vilanova i Canovelles, l'associació de familiars i desapareguts a la Guerra Civil i postguerra, Ateneu de Granollers, Òmnium Cultural, ANC, consell assessor de Can Jonch i ciutadans a títol individual. L'espai estarà obert de 10 a 12 h perquè tothom qui ho desitgi hi pugui acudir a fer la seva ofrena.

Edicions locals