Pendents de les aigües residuals per anticipar possibles rebrots de Covid

L'estació depuradora de Granollers és una de les 56 que pren mostres cada setmana per detectar restes de material genètic del virus

Societat

Estació depuradora d'aigües residuals de Granollers
Estació depuradora d'aigües residuals de Granollers

La presència de material genètic de SARS-CoV-2 a l'entrada de la depuradora de Granollers coincideix amb els períodes en què la ciutat i els municipis de l’entorn han tingut més casos diagnosticats de Covid-19. Aquesta és la principal conclusió fins ara de l’estudi de la presència de coronavirus en aigües residuals que duen a terme conjuntament el Consorci Besòs Tordera i Facsa, l’empresa adjudicatària de l’explotació de l’estació depuradora de Granollers.

L’estudi es va iniciar a finals d’abril al sistema de sanejament de Granollers, que tracta les aigües residuals d’uns 100.000 habitants de Canovelles, les Franqueses i Granollers. L’objectiu és obtenir dades que, juntament amb altres informacions de tipus poblacional o epidemiològic, permetin anticipar la detecció de possibles rebrots.

A més, la comparació de resultats entre diverses depuradores que participen en l’estudi arreu de l’Estat permet conèixer el comportament de les restes de material genètic al llarg del tractament de l’aigua residual. “Les aigües residuals aporten moltíssima informació, i les dades que obtenim, que posem a disposició de l’administració, poden servir per a la presa de decisions”, diu Begoña Martínez, responsable de Planificació i Innovació del Consorci Besòs Tordera.

Durant setmanes s’han recollit mostres a l’entrada de la depuradora, en diversos punts intermedis i a la sortida, i s’ha analitzat la presència del virus mitjançant la tècnica de detecció PCR. A l’entrada s’han anat detectant restes de material genètic, “que vol dir que en algun moment el virus ha estat a l’aigua”, diu Martínez. A les mostres preses als punts intermedis del procés de depuració ha estat més difícil detectar restes, i a la sortida ja no se n'han detectat. “Això vol dir que la depuradora decanta el virus amb els sòlids i que l’aigua que tornem al medi està neta i en plenes condicions”, explica la responsable de planificació del consorci.

Sobre la quantitat de material genètic trobat és difícil establir valors numèrics, tot i que la presència del virus va ser significativa les primeres setmanes (abril i maig) i pràcticament imperceptible al juny i juliol. “La informació recollida ha anat coincidint amb el total de casos detectats, amb més intensitat les setmanes en què hi havia més casos”, explica Martínez.

Bones dades

El Vallès Oriental és una de les comarques que actualment presenta més bons resultats pel que fa a infectats de coronavirus, i últimament gairebé no es detecten restes de material genètic a les aigües residuals. En tot cas, i malgrat que és molt difícil monitorar la traçabilitat del virus, l’objectiu és continuar prenent mostres fins a la tardor per anticipar un possible rebrot, ja que moltes persones que potser són asimptomàtiques excreten a través de la femta aquest material genètic.

“Des que buidem la cisterna a casa fins que les restes arriben a la depuradora poden passar unes sis o set hores, de manera que un possible rebrot es podria detectar en pocs dies”, diu Martínez. De fet, les mostres es prenen només un cop per setmana, i un cop recollides s’envien a diversos laboratoris per obtenir-ne els resultats en poc més de 24 hores.

Actualment 56 depuradores de tot Catalunya rastregen la presència de Covid-19 a les aigües residuals, i la col·laboració entre elles ha de permetre obtenir una base de dades d’afecció de la població. A partir d'aquests estudis s’esperen trobar les variables demogràfiques i ambientals que puguin estar relacionades amb la presència del coronavirus en aigües residuals i conèixer de manera indirecta el grau d’influència de la pandèmia en la població, independentment de la manifestació o no de símptomes.

Edicions locals