Albert Forns publica 'Abans de les cinc som a casa'

La novel·la va guanyar el premi BBVA Sant Joan de literatura catalana

Cultura

Redacció / ACN

El periodista i escriptor Albert Forns (Granollers, 1982) passejant un diumenge pel mercat de Sant Antoni es va trobar en una parada 13 llibretes, la primera de les quals hi posava Diari 1969-1970; la segona, Diari 1971-1972... Aquest és el punt de partida de la seva novel·la Abans de les cinc som a casa (Edicions 62), que ha arribat a les llibreries a finals d'aquest agost, després de guanyar al juliol el 40è Premi BBVA Sant Joan de literatura catalana.

Forns reivindica el dietarisme i els seus autors entre les pàgines del llibre: "La gent que escriu diaris són els que estan deixant per escrit com és la nostra vida avui i els nostres fills i els néts podran saber com érem nosaltres gràcies als diaris", afirma en una entrevista amb l'ACN.

El periodista confessa que ha escrit diaris tota la vida i que el va sorprendre trobar-se aquests dietaris al mercat de Sant Antoni i es va preguntar qui els havia escrit. "La idea que algú troba uns diaris i els investiga donava per fer una novel·la. És un llibre que comença amb un fet real, però després no deixa de ser una novel·la sobre la creació d'un personatge a partir dels seus diaris".

Abans de les cinc som a casa reconstrueix la vida d'un barceloní dels anys 70 a partir de la troballa dels seus diaris: com era, quins eren els seus gustos, aficions, manies, relacions... La novel·la, però, no gira només al voltant de descobrir qui era el dietarista, sinó també del fet que uns documents tan personals com aquests arribessin a les mans de l'autor.

Forns volia que el lector acompanyés el narrador mentre feia descobriments, llibreta a llibreta, en una lectura lineal i cronològica. "Anem avançant a cada llibreta d'aquests diaris i es van descobrint coses del personatge protagonista". A més, hi ha una trama d'investigació que passa pels antiquaris, les subhastes dels Encants i el negoci de les llibreries de vell. "Volia retratar també el món dels antiquaris i els buida pisos, i què passa amb les nostres coses quan ens morim. Volia parlar dels Encants que és un lloc on m'hi he passat moltes hores".

El periodista reconeix que moltes vegades es percep a la persona que escriu diaris com "un aneguet lleig i com el rar de la família". L'autor reivindica aquesta figura: "Ja que estem a favor de la gent que fa fotos perquè les tindrem per la prosperitat, la gent que escriu diaris són els que estan deixant per escrit com és la nostra vida avui".

Admet que és el llibre en el qual ha fet més novel·la històrica. Quan, per exemple, fa referència al fet que el dietarista anava al Florida, l'autor s'havia d'assegurar que en aquella època existia aquest cinema. "Hi ha hagut molta recerca de buscar diaris i notícies velles. Parlem dels 60 i 70 que no els vaig viure i això m'ha portat més feina de documentació històrica".

Edicions locals