Montse Eras

"Escriure em feia molt respecte –explica Carme Ballús, qui durant anys va ser professora de Literatura–. Ara, però, ja no em plantejo la meva vida sense escriure". I és que l'autora franquesina no va començar a publicar fins que alguns premis literaris havien reconegut els seus relats. Ara, gairebé una dècada més tard, Ballús ha publicat la seva primera novel·la, En nom de les germanes (Editorial 3), un  relat ambientat a la Vajol (Empordà) i la ruta de l'exili.

El llibre neix també d'un conte que Ballús havia publicat i, precisament, de les ganes de parlar del municipi fronterer amb França, on Ballús va disposar d'una casa durant 7 anys. "Amb el temps et vas estimant el lloc i, inevitablement, et va interessant", explica l'autora que, amb tot, no volia que tota la novel·la tractés sobre la Guerra Civil i les seves conseqüències. Per això, En nom de les germanes té dues línies argumentals, dues històries separades 70 anys en la línia cronològica.

D'una banda, una dona gran s'assabenta que té una germana –desapareguda en néixer– a la Catalunya Nord i, a l'estiu, decideix anar-la a buscar, tot fent el recorregut de l'exili que 70 anys abans havien fet el seu pare i oncle, els protagonistes de l'altre fil argumental. Ballús situa els dos germans al refugi de Mina Canta, on el govern de Negrín va amagar l'or de la República i algun dels quadres del Museu del Prado –de fet, una d'aquestes obres té un paper important al llibre. De fet, pare i tiet eren carrabiners a les ordres de Negrín i són a la mina els darrers dies de la guerra, fins que han d'emprendre l'exili fins a Argelers. L'altra protagonista, ja al segle XXI, camina pels mateixos llocs, ara totalment canviat. "Les històries es van relacionant i he anat tirant l'ham perquè es tingui ganes de seguir llegint", confessa Ballús, qui ha treballat uns dos anys en la novel·la.

Una trajectòria ferma

Carme Ballús (Granollers, 1955) va començar a escriure ficció ara fa uns 14 anys, quan va passar per l'escola d'escriptura de l'Ateneu Barcelonès. Allà, l'escriptor Pep Albanell recomanava a l'alumnat que es presentessin a concursos que tinguessin com a premi la publicació dels textos, i Ballús així ho va fer. "Quan ja tenia un gruix de contes premiats em vaig atrevir a publicar el primer recull" –explica–, Portes Endins (2013). Després va venir Amor, deixa'm dormir, que l'editorial Alpina li publicava el 2016 a la col·lecció Marcòlic. L'any passat l'autora també s'atrevia amb la dramatúrgia a La noia de l'Adoberia (també a Marcòlic). A més, Ballús també ha participat en altres llibres de diversos autors, i ha fet microrelats i poemes. I, finalment, la novel·la.