El Parlament aprova la llei que regula els preus dels lloguers

L'índex de preus de la Generalitat s'aplicaràa les ciutats de més de 20.000 habitants que tinguin un "mercat d'habitatge tens"

Societat

El preu mitjà a Granollers va assolir el seu màxim històric al març, amb 10,5 euros per metre quadrat I Foto: Arxiu
El preu mitjà a Granollers va assolir el seu màxim històric al març, amb 10,5 euros per metre quadrat I Foto: Arxiu

El Parlament va aprovar la setmana passada la proposició de llei per regular els preus dels lloguers d'habitatges a Catalunya. Amb els vots a favor de JxCat, ERC, CECP i la CUP i els contraris de Cs, PSC, PDeCAT, PP i Demòcrates, la Cambra va validar la mesura per "contenir" i "moderar" les rendes quan es destinin a residència permanent i es trobin en zones amb "mercat d'habitatge tens", on s’aplicarà l'índex de referència de preus de la Generalitat.

L'aprovació de la regulació va ser possible després d'un acord entre el Sindicat de Llogateres i els partits que van votar-hi a favor. L'oposició, en canvi, assenyala que la llei no té recorregut perquè el Parlament no té competències per legislar sobre el preu dels lloguers, i assegura que "pot perjudicar els petits propietaris, el 80% dels arrendadors a Catalunya".

També algunes entitats, com l’Associació de Propietaris del Lloguer (Asval) i Foment del Treball, adverteixen que la llei "paralitzarà el sector immobiliari", mentre que el Sindicat de Llogateres celebra el "pas endavant" i assegura que qui no compleixi la norma haurà de fer front a multes i sancions que poden oscil·lar entre els 3.000 i els 90.000 euros.

Des de Granollers, la regidora d’Habitatge, Mònica Oliveres, apuntava a finals de juliol que "és imprescindible regular els preus dels lloguers; aplaudim la iniciativa i entenem que Generalitat i Estat han de fer un pas decidit endavant, amb consens polític".

Zones de mercat tens

La llei s’aplicarà a les 60 ciutats catalanes de més de 20.000 habitants, entre les quals Granollers, sempre que siguin considerades zones amb un "mercat d’habitatge tens", que declararà la Generalitat –a petició dels ajuntaments– en cas que es compleixin tres supòsits: que el preu dels lloguers tingui un creixement sostingut clarament superior a la mitjana catalana, que els arrendataris destinin més d'un 30% dels ingressos al lloguer, i que el preu hagi pujat en cinc anys tres punts més que l'IPC català.

En aquests casos, la llei obliga a congelar o abaixar el preu dels lloguers de manera que els nous contractes no superin l'índex de preus de la Generalitat, que marca un màxim i un mínim a partir de criteris com els metres quadrats, la ubicació i l’estat de l'immoble, entre d’altres.

Així, per exemple, segons aquest índex, un pis de 60 metres quadrats en bon estat, situat en una primera planta i construït entre 1979 i 2007, amb ascensor, sense mobles i amb certificació energètica D, hauria de costar un màxim de 528 euros al carrer Pla de Baix, a Can Bassa; 576 euros a la plaça Jaume I, al Lledoner; i 652 euros al carrer Barcelona, al centre.

La llei també recull altres condicionants, com l’exempció dels arrendadors a congelar el preu si són propietaris amb baixos ingressos, o el dret dels propietaris a superar fins a un 20% l’índex de preus si fan obres de millora a l’habitatge.

Habitatges buits

Segons dades de la Generalitat, a Catalunya hi ha actualment 27.558 habitatges propietat de grans tenidors desocupats des de fa més de dos anys. Aquest és el període establert per determinar si s'ha vulnerat la funció social d'un habitatge, moment a partir del qual es poden començar a aplicar sancions de 1.000 euros al mes als propietaris.

D'aquests pisos buits registrats, 68 són a les Franqueses i 183 a Granollers. A banda dels immobles de grans tenidors, però, el total de pisos buits a la ciutat és d'uns 900 dels 24.000 que hi ha a la ciutat. Per a Oliveres, "cal un marc jurídic clar que permeti als ajuntaments poder actuar contra les pràctiques abusives i contra els grans tenidors que només actuen per interessos econòmics".

Edicions locals