Granollers, al capdavant del compliment dels compromisos ambientals

La Sindicatura de Comptes revela que només sis municipis catalans compleixen els acords de l'Agenda 21 Local

Societat

Una de les calderes de biomassa que abasteix diversos equipaments municipals
Una de les calderes de biomassa que abasteix diversos equipaments municipals

L’Ajuntament de Granollers és un dels que ha sortit més ben parats en l’informe de la Sindicatura de Comptes de Catalunya sobre el compliment i la implantació dels compromisos ambientals acordats a la Carta d'Aalborg i a l'Agenda 21 Local, un programa de les Nacions Unides que aporta una metodologia de gestió mediambiental.

De fet, només 6 dels 120 municipis catalans de més de 10.000 habitants van complir el 2017 amb els seus compromisos ambientals, entre els quals, a més de Granollers, també hi ha Mataró, Mollet del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Vila-seca.

D’aquests 120 municipis, el 86% van subscriure la Carta d'Aalborg i es van adherir a l'Agenda 21 Local, amb mesures per lluitar contra la contaminació atmosfèrica, acústica i lumínica. No obstant això, només aquests sis han desenvolupat les actuacions previstes, com l’auditoria ambiental i el pla de participació social.

En la seva organització, aquests municipis disposen d’una unitat amb competències ambientals, han fet diagnosi del medi ambient, han elaborat el pla d’acció ambiental, han constituït la comissió de seguiment, disposen d’un sistema d’indicadors, han emès una declaració ambiental i disposen d’un pla de participació social.

També disposen de sistemes de gestió ambiental, que en el cas de Granollers, detalla l’informe, es troben a l’edifici institucional de l’Ajuntament, a l’edifici del carrer Sant Josep, la comissaria de la Policia Local, la unitat operativa de serveis, la impremta municipal i el laboratori municipal.

En el marc d’aquests compromisos també s’han aplicat desenes de mesures, com la renovació de la flota d’autobusos del TransGran, la instal·lació de plaques solars en equipaments educatius, la creació de xarxes de biomassa per escalfar equipaments públics, la promoció de l’estalvi energètic i l’economia circular i, més recentment, la limitació de la velocitat a 30 km/h, entre d’altres.

Edicions locals