La continuïtat del mite de Bacus dóna pas a les reflexions de l'Opera Aperta

L'arqueòloga Isabel Rodà obre el festival d'art i paraula, en una sessió que també inclou la presentació de l'acció fotogràfica de Lurdes R. Basolí

Cultura

La fotografia sobre el mite de Bacus i les bacants de Lurdes R. Basolí
La fotografia sobre el mite de Bacus i les bacants de Lurdes R. Basolí

El cap de Bacus trobat a Granollers ha estat el punt de partida del primer festival d'art i paraula Opera Aperta que aquest vespre s'inaugurava al Museu, precisament amb la glossa sobre Bacus de la catedràtica d'arqueologia de la UAB Isabel Rodà. "A partir d'aquesta peça, durant quatre dies parlarem de la vida i transformarem Granollers en una àgora de debat", indicava Glòria Fusté, coordinadora del Museu i codirectora del festival.

Fusté presentava quatre dies d'activitats artístiques i debat, perquè "més que mai són necessaris els espais de reflexió", deia i donava pas a Rodà, qui va oferir una conferència en què repassava les diferents representacions de Bacus –Dionís per als grecs– al llarg dels segles.

Amb el títol Bacus i les bacants: llegenda i misteri, la catedràtica iniciava la ponència amb un fragment de Les bacants, la tragèdia d'Eurípides, "una de les més salvatges que s'han escrit mai" i introduïa el personatge: Dionís és fill de Zeus i una mortal, i quan Tebes li nega la seva condició de déu, "es venja amb crueltat i violència. No és un déu pacífic, com veieu", començava la descripció.

"I no té edat, tant se'l presenta com a vell com a jove adolescent", com el cap que es va trobar a Granollers, amb els seus atributs –la corona de pàmpols i els gotims de raïm–. "La peça de Granollers és molt petita, però té molta precisió", elogiava l'arqueòloga.

Rodà també destacava com es van fer moltíssimes representacions de Dionís / Bacus, ja des que "un taller a Tunísia exportava escultures arreu del mediterrani. Els romans van ser uns globalitzadors tremends", exclamava la ponent.

"El que més coneixem és que és el déu del vi", deia Rodà, qui posava exemples com el temple més conegut, al Líban, a Baalbek. "Mostra el detall de l'ornamentació, ple de motius vinculats al vi", com també en el cas d'una pintura pompeiana en què el cos del déu s'ha convertit en un gotim de raïm. "Aquesta és la iconografia més clara, però n'hi ha d'altres", recordava l'experta, que també aportava imatges amb la figura de Bacus amb una pantera al costat, o bé amb sàtirs –personatges del seu seguici–, molt present a ornamentacions d'espais públics i privats. "També s'imitaven les escultures, que s'anaven reinterpretant i copiant" i recordava que, malgrat que moltes eren de bronze, la majoria de les que ens han arribat són de marbre perquè el bronze es fonia.

La continuïtat del mite continua al llarg del temps i Rodà ho exemplificava amb una pintura de Caravaggio i, amb imatges menys artístiques: "Bacus està representat a etiquetes, des del vi de Rioja al Lambrusco italià".

La interpretació de Lurdes R. Basolí, un homenatge a les dones cuidadores

L'Opera Aperta continuava aquesta nit amb una intervenció artística de Lourdes R. Basolí, que presentava una acció fotogràfica inspirada en Bacus al Museu de Granollers. Hi van participar 10 dones diverses, especialment majors de 40 anys, convocades per mitjà d'un anunci.

El punt de partida és un Dionís androgin per treballar la perspectiva de gènere. Les models, part de la comunitat de les dones que tenen cura de les persones grans, fan de bacants, que "reivindico com a dones que donen vida; és un homenatge a aquestes dones" que fan una tasca no prou reconeguda. A més, la Marta G. Otín d'Arsènic inicia una coreografia, "un ball dionisíac que porta a la transformació per a la presa fotogràfica".

L'obra passarà a formar part del fons del Museu de Granollers.

Edicions locals