Ramon Torrents

Mals temps per a la cultura i per a la música. Temps incerts en general per a tantes i tantes coses. Però, obstinats, enmig de tanta foscor dissabte van emergir per il·luminar la nit granollerina dues figures preeminents del pop d’autor cantat en català, Anna Andreu i Ferran Palau, ambdós amb novetat discogràfica sota el braç. Dos àlbums que van defensar en doble sessió dissabte a la sala Nau B1.

Anna Andreu (50% de Cálido Home), acompanyada a la bateria, teclat i cors per Marina Arrufat, presentava el seu primer treball en solitari, 'Els mals costums' (editat per Hidden Track), un disc concebut tot just a l’inici del confinament. “Vam néixer dins Matrix”, deia divertida Andreu, que només ha pogut defensar de moment l’àlbum davant d’auditoris emmascarats i aclofats, gairebé immòbils, convenientment disseminats per l'auditori. No ha de ser una fàcil papereta, tot i que la connexió amb el públic va ser palpable. Una veu càlida, avellutada quan cal i enèrgica quan toca, que complementa una obra d'orfebreria bastida a partir de melodies construïdes amb sensibilitat i criteri. S'agraeix que una veu personalíssima compti amb un sòlid reforç harmònic i no s'acontenti a ser acompanyada d'una guitarra desvagada que profereixi d'ofici acords insubstancials. El 'Torrent sanguini' i creatiu d'Andreu brolla a doll i esperem que no cauteritzi en molt de temps.

Tot seguit era el torn de Ferran Palau, que tot just fa un any facturava el seu quart d'estudi, 'Kevin' (també de Hidden Track). Un àlbum concebut a rebuf del seu anterior treball, 'Blanc' (2018), però que ara pren un nou sentit com a revulsiu vitalista davant d'aquestes èpoques pandèmiques. El músic d'Esparreguera va alinear el seu equip de gala, la "família", com es vanta de dir: Joan Pons (El Petit de ca l'Eril) a la bateria; Jordi Matas a la guitarra i teclats, i Dani Comas, al baix.

Les constants de l'obra de Palau s'hi reconeixen palmàriament: metrònoms mandrosos; lletres que mereixen ser mussitades a cau d'orella, i notes delicades que flueixen fins a enlairar-se metafísicament vers els flonjos núvols que il·lustren la coberta del nou disc, núvols on transiten amb tan còmoda mestria Palau i els seus 'kevins'. El setlist s'iniciava amb un repàs als talls del nou disc, per gravitar progressivament cap a perles de la seva anterior discografia. Sobresurten les interpretacions de 'Caic' (paga molt la pena veure el vídeoclip) i 'Cel clar' (ídem), highlights d'un recital serè, colorista i palpitant, que va captivar un auditori àvid de música en viu.

Les propostes d'Anna Andreu i Ferran Palau a la Nau B1 van suposar una alenada d'aire enmig d'aquest monòleg víric; un doble concert balsàmic, atmosfèric i guaridor, ara que la salut és al centre de tot, per recordar que si bé la cultura no és absolutament segura, el fet cert és que és absolutament imprescindible.

Mans, mascareta i distància, sí, però també creació, cultura i vida. Els músics comentaven distesament fora del recinte entre concert i concert els núvols negres que planen sobre el futur de la societat i de les indústries culturals, en particular. Fúnebre panorama si res no canvia. Ara bé, si ha d'arribar la fi del món que siguin artistes com aquests qui ens xiuxiuegin dolçament que el judici final s’atansa.