L'accessibilitat i les ajudes a persones dependents centren el debat electoral a la FVO

Ususaris i treballadors del centre han preguntat a Chakir El Homrani (ERC), David Saldoni (Junts), Jordi Terrades (PSC) i Blanca Navarro (Cs)

Societat, Política

Jordi Terrades (PSC), Chakir El Homrani (ERC), David Saldoni (Junts) i Blanca Navarro (Cs), a la seu de la FVO
Jordi Terrades (PSC), Chakir El Homrani (ERC), David Saldoni (Junts) i Blanca Navarro (Cs), a la seu de la FVO

El dret a vot de les persones amb discapacitat psíquica, l'accessibilitat, els centres de treball i les ajudes a persones dependents han estat algun dels temes que dilluns es tractaven al debat electoral que organitzava la Fundació Privada Vallès Oriental (FVO) a la seva seu de la carretera de Valldoriolf. Hi van participar els candidats a les llistes per Barcelona Chakir El Homrani (ERC) –i conseller de Treball i Afers Socials–, David Saldoni (Junts) –i regidor de Sallent–, i els diputats granollerins Jordi Terrades (PSC) i Blanca Navarro (Cs), que rebien les preguntes d'usuaris, famílies i treballadors de la FVO.

L'Encarna va ser la primera a preguntar sobre per què hi ha autobusos amb plataformes d'accés i altres que no en disposen. Els candidats reconeixien que l'accessibilitat és una assignatura pendent, no només al transport, sinó també als carrers i els habitatges. En aquest sentit, el conseller El Homrani recordava que s'està acabant de tramitar el Codi d'Accessibilitat, "que recull el treball conjunt de Govern, entitats, ajuntaments… i que ha de fer que assegurem l'accessibilitat al transport, als carrers, però també a la participació". El socialista Terrades considerava que faltava "celeritat, també per garantir l'accessibilitat dins dels habitatges", i considerava que els 140.000 milions de fons europeus promesos poden ser una "oportunitat per fer una rehabilitació del parc d'habitatges del país". Tornant al transport, Saldoni recordava que les reformes que s'han estat fent a estacions de tren són per millorar l'accessibilitat, però "no ens podem permetre, per exemple, que els ascensors no funcionin", lamentava, mentre que Navarro deia que "és un tema que ja hauria d'estar resolt".

Debat sobre el finançament

La trobada, en realitat, va suscitar poc debat. L'únic moment en què els candidats van mostrar discrepàncies va ser quan es va tractar la llei de dependència. El Homrani defensava la gestió del seu govern, que "ha incrementat un 30% de places" i "treballa per canviar el sistema perquè la prioritat sigui l'autonomia personal", però lamentava que el finançament previst a la llei de dependència –al 50% Estat i Generalitat– no es compleix. "No pot ser que tinguem una llei que diu que paguem la meitat cadascú i després la Generalitat aporta el 88%", insistia també el candidat de Junt. Terrades, en canvi, atribuïa retallades durant la darrera dècada a totes les administracions i defensava que els pressupostos de l'Estat d'enguany, en què "aquesta tendència s'ha començat a revertir". La rèplica del conseller no es feia esperar: "En els darrers tres anys la Generalitat ha augmentat els recursos", li reiterava El Homrani a Terrades.

Per la seva banda, Blanca Navarro aprofitava la petita picabaralla per criticar que "aquestes baralles sobre d'on surten els diners no donen respostes" i assegurava que el govern català "té diners, però se'n va a altres coses que no són prioritàries i que només interessa a uns pocs", deia i atribuïa les mancances financeres a l'independentisme.

Oportunitats laborals

Preguntats per les polítiques d'inserció laboral del col·lectiu de persones amb diversitat funcional, Terrades considerava que calia anar més enllà dels centres especials de treball i promoure que "les empreses normals també contractin persones amb discapacitat". El representant de Junts també demanava sensibilització a les empreses i exemple amb la contractació pública. La diputada de Ciutadans recordava que "la llei no s'està complint perquè totes les empreses de més de 50 treballadors haurien de tenir contractades persones amb discapacitat", deia. El conseller El Homrani responia amb una defensa del model català, com "l'únic de l'Estat que treballa en les dues vies" i lamentava: "No pot ser que la llei de treball ens obligui a tractar igual un centre d'especials dificultats sense ànim de lucre que una empresa". El Homrani també apostava per la titulació dels treballadors amb programes d'FP específics.

Edicions locals