La CUP insisteix en l''agressió al territori' que suposaria el PDU del Circuit

La formació està a l'espera d'una sentència imminent del TSJC sobre el contenciós que va presentar per aturar el projecte el 2016

Política

Eduard Navarro, Montserrat Vinyets i Carles Escolà, de la CUP
Eduard Navarro, Montserrat Vinyets i Carles Escolà, de la CUP

El TSJC farà pública en poques setmanes la sentència sobre el contenciós que va presentar la CUP el 2016 en relació amb el Pla Director Urbanístic (PDU) del Circuit de Barcelona-Catalunya, aprovat per la Generalitat ara fa quatre anys però pendent de desenvolupar. Actualment, el PDU preveu el desenvolupament de 74,7 hectàrees en diversos sectors entre Granollers, Montmeló i Parets del Vallès, al voltant del Circuit, per a usos industrials, d’oficines, centres tecnològics, serveis educatius, hotelers i per a activitats recreatives, de lleure i esportives.

La CUP va presentar recurs en considerar que el projecte incomplia bona part de les normatives urbanístiques i ambientals vigents i que ignorava l’autonomia municipal en la planificació del territori. A més, explicaven dimarts en roda de premsa, perquè “per a nosaltres és fonamental preservar territoris com el de Palou”.

Montserrat Vinyets, advocada del contenciós i número 2 de la CUP per Girona, explicava que el PDU contravé els plans urbanístics dels tres municipis afectats i el Pla Metropolità del 2010, i per això la CUP demana la nul·litat íntegra del projecte. “Darrere d’aquest macroprojecte urbanístic no hi ha cap necessitat del territori, només interessos privats especulatius que poc tenen a veure amb l’esport”.

Vinyets també assegurava que el PDU no dóna resposta a com gestionar l’abocador de Palou clausurat els anys 80, no compleix les exigències mínimes en matèria de mobilitat ni defineix els recursos econòmics que farien falta per tirar-lo endavant. També apuntava que el pla director incrementaria la contaminació atmosfèrica en municipis on els indicadors ja estan disparats, així com els nivells de contaminació acústica. En definitiva, deia, “el PDU es carrega un espai que hauria de ser d’especial protecció, i això és contradictori amb un desenvolupament urbanístic sostenible”.

Carles Escolà, número 5 de la CUP per Barcelona i exalcalde de Cerdanyola del Vallès, afegia que el PDU “no és un model de desenvolupament urbanístic que respongui als interessos dels municipis, sinó al de lobbies relacionats amb el món del motor”. Aquest és el cas, apuntaven, del RACC, i per això l’acte es va fer a les portes de l’oficina que l’entitat asseguradora té al carrer Josep Umbert de Granollers.

Escolà també afirmava que aquest tipus de projectes es fan d'esquena a la ciutadania, que és insostenible continuar trinxant el territori en comptes de renaturalitzar-lo i que el model de plans directors deixen en paper mullat l’autonomia municipal. “Des de la CUP treballem per superar aquest model i per tornar la planificació urbanística als ajuntaments, que ha de comptar amb participació del teixit associatiu”, deia.

Una agressió al territori

Josep Maria Gontan, de la CUP Granollers, insistia que “el PDU només respon als interessos dels grups de pressió, que volen especular amb el territori”, i augurava que la suposada generació de riquesa i de llocs de treball “no serà com ens diuen, ja que els negocis immobiliaris i turístics es concentraran en molt poques mans i els llocs de treball seran molt precaris”. Gontan concloïa assegurant que “el PDU és una agressió al territori, i només des de la CUP ho denunciem”.

Edicions locals