Els matisos de l'independentisme dividit

L'ANC va organitzar un debat amb Mar Ampurdanès (CUP), Roser Colomé (PDeCAT), Josep Costa (Junts), Josep M. Jové (ERC) i Carles Canet (Primàries)

Societat, Política

Els matisos de l'independentisme dividit
Els matisos de l'independentisme dividit

Tot i les crides a la unió de l'independentisme de tots els agents implicats, les esbatussades al debat que dijous convocava l'ANC amb els partits sobiranistes mostraven poca voluntat a l'entesa, malgrat que sovint algunes de les respostes dels ponents eren qüestió de matisos.

L'ANC reunia als candidats comarcals Mar Ampurdanès (CUP), Roser Colomé (PDeCAT), Josep Costa (Junts), Josep Maria Jové (ERC) i Carles Canet (Primàries), preguntats en primer moment per les diferències entre les seves formacions sobre la defensa de la independència: per a la CUP, la importància de "les aspiracions socials"; per al PDeCAT, "el realisme i la unitat estratègica"; per a Junts, el "compromís de persistir i continuar el camí de l'1-O"; per a ERC, "el doble principi de lluita per l'alliberament nacional i lluita social, i l'aposta per la via àmplia", i per a Primàries, "la societat organitzada perquè estem farts dels partits que governen".

Preguntats per la possibilitat d'un nou referèndum, Canet considerava que "l'1-O és l'únic que s'ha de tenir en compte". En aquest sentit, Junts assegurava que "el mandat de l'1-O és vigent i la feina pendent és que tingui legitimitat, llevat que arribem a un acord per un referèndum reconegut internacionalment". En canvi, Ampurdanès considerava que "un nou referèndum és necessari, i cal accentuar la confrontació amb l'Estat", mentre que Colomé deia que "el mandat de l'1-O no és vigent. Ho hauria de ser, però cal veure la realitat", insistia. Per a Jové va ser "un èxit, un referent que ens interpel·la, però que no va poder cristal·litzar i cal veure com superar-ho amb el màxim consens possible".

Pel que fa a una taula de diàleg per consensuar l'estratègia, el candidat de Primàries lamentava que a Granollers, a les municipals, no se'n van sortir i deia que "és inútil parlar de la unitat de l'independentisme". En canvi, per a Junts, "la manca d'unitat ha estat un pretext per no avançar", mentre que el PDeCAT considera que "no hem de tirar la tovallola perquè una estratègia unitària és essencial". També per a la CUP "la unitat d'acció és necessària", però considerava que no era possible "mentre la Generalitat mantingui acusacions contra independentistes". Costa rebatia que les acusacions són de funcionaris públics, no de la institució o el govern, mentre que Jové reconeixia que "tenim un tema a resoldre perquè és sorprenent que hi hagi unes determinades acusacions, amb les quals tampoc ens sentim gens còmodes". Pel que fa a la pregunta inicial, el diputat vallesà d'ERC trobava la unitat estratègica "indispensable. No hi hem de renunciar mai, però ho hauríem de fer sense retrets", concloïa.

Entre altres qüestions, l'ANC també preguntava sobre si a la república catalana el català i l'aranès haurien de ser úniques llengües oficials. De nou, matisos: sís majoritaris, tot i que Junts trobava que "l'oficialitat no és el debat central", sinó la política lingüística i "avançar en els àmbits en què el català és menystingut". En aquest sentit, el PDeCAT considerava que per optar a una plaça a l'administració no n'hi ha prou que el català sigui un mèrit, sinó que "se n'ha d'exigir el domini". ERC recordava que també hauria de ser oficial la llengua de signes catalana.

Edicions locals