'Li diem producció només a allò que fa créixer el PIB i oblidem quina necessitat humana cobreix'

L'ecofeminista Yayo Herrero tracta sobre els reptes de futur i la justícia social en una ponència al Museu de Granollers

Societat

'Li diem producció només a allò que fa créixer el PIB i oblidem quina necessitat humana cobreix'
'Li diem producció només a allò que fa créixer el PIB i oblidem quina necessitat humana cobreix'

Amb el títol Justícia global, un repte de futur, l'antropòloga i referent de l'ecofeminisme Yayo Herrero oferia dijous una conferència al Museu de Granollers, presentada per Neus Sotomayor, directora d’Unipau. La ponent repassava els elements de crisi que provoquen desigualtats i violència, i alertava "d'un reduccionisme molt perillós. Creiem que té valor només allò que té preu, de manera que ni el cicle de l'aigua, ni la fotosíntesi ni les feines de casa existeixen dins l'anàlisi econòmica encara que són imprescindibles per mantenir la vida".

En aquest sentit, lamentava que "es produeixen moltes coses només per fer créixer el PIB, però que no cobreixen cap necessitat humana". Per això, Herrero creu que es produeixen debats, en temps de pandèmia, entre economia i salut, i sobre la limitació de lloguers, per exemple. "El capitalisme defensa que tot pot ser sacrificat si l'economia creix", lamentava.

Herrero recordava també que actualment l'economia es basa molt en el petroli que s'està esgotant i com "la promesa que la solució són les energies netes i renovables no té en compte que no donen per sostenir els metabolismes econòmics actuals" perquè tenen taxes menors de retorn energètic i requereixen altres minerals per produir-se. "Els comptes només surten si el resultat surt a favor d’una minoria enriquida", alerta.

Per això, la ponent considera que el decreixement no és una opció, sinó que definirà el futur. "Ja no es pot créixer com després de la segona guerra mundial, sinó que cal plantejar les coses de manera diferent, tenint en compte que no hi ha tecnologia i economia sense natura". "Cal construir economies, polítiques i cultures que posin el benestar de les persones al centre", afegia. En aquest sentit, l'ecofeminisme proposa produir "aliments que no enverinin la terra i les persones, models de transport públic col·lectius, afavorir una edificació que rehabiliti energèticament els edificis existents, articular l'urbanisme per generar ciutats menys consumidores i emissores de gasos d'efecte hivernacle i que satisfacin les necessitats de les persones".

I tot plegat, sota el prisma de principis com el de suficiència lligada al repartiment de riquesa i les obligacions. "Tot el que no es pot estendre al conjunt de la gent és un privilegi". "Aprendre a viure amb menys –qui pot, clar– és clau" per aturar la fi del món. I, alhora, en una economia decreixent, caldrà aconseguir que la gent arribi a fi de mes, per la qual cosa "calen propostes de renda bàsica i alhora explorar la feina socialment garantida" amb tasques que ara no es reparteixen. "Ser persones significa que cal cuidar la vida", deia, i destacava que és una tasca que ara només fan les dones. 

Edicions locals