'Cap influència ha estat més decisiva per fer-me estimar les arts escrites que la música'

Donat Putx ha pronunciat un generós pregó en què ha compartit protagonisme amb Anna Ballbona, Karles Torra i Ivette Nadal

Cultura

'Cap influència ha estat més decisiva per fer-me estimar les arts escrites com la música'
'Cap influència ha estat més decisiva per fer-me estimar les arts escrites com la música'

Montse Eras

Sense trair cap predicció, el pregó de Sant Jordi 2021 a Granollers ha estat marcat, no només per la literatura, sinó per les influències musicals. I és que tothom ho tenia clar des del moment que es va conèixer el nom del pregoner, el periodista i crític musical Donat Putx, que precisament aquest any ha publicat Pascal Comelade, l'argot del soroll.

Així ho recordava l'escriptora i també periodista vallesana Anna Ballbona, qui presentava Putx "com una enciclopèdia amb potes, amb més de tres dècades de concerts i discos, que es deixa consultar a qualsevol taula del Mirallet".

I és que, com el mateix Putx confessava, "cap influència ha estat més decisiva per fer-me estimar les arts escrites com la música" i això s'ha fet notar en un pregó preparat amb generositat i en què el crític musical ha compartit 'bolo' amb el seu col·lega Karles Torra i la poetessa i cantant Ivette Nadal, qui tancava l'acte amb la interpretació d'As tears go by dels Rolling Stones amb la lletra adaptada per Enric Casasses.

Precisament, tant ses satàniques majestats com el reconegut poeta barceloní van ser dues de les referències importants al pregó de Putx, que comptava amb Torra ja sigui per convertir-se en Mick Jagger com per recitar Salvat-Papasseit. El pregoner recordava Sympathy for the devil com l'última peça que sonava a un local de Barcelona i que va descobrir que s'inspirava en la novel·la El mestre i Margarida, del rus Bulgàkov.

També la música de Paco Ibáñez –i el disc a l'Olímpia– el va portar a conèixer de memòria les Coplas por la muerte de su padre de Jorge Manrique, i la de Raimon per gaudir de Salvador Espriu. El pregoner també confessava que no podria viure sense la música de Sisa ni la de Bob Dylan. Així que va celebrar que li donessin el Nobel de literatura. "Em va divertir veure els escarafalls d'alguna gent perquè l'acadèmia sueca havia donat el premi a un cantant", deia sorneguer i recordava "la rabieta de l'espanyolíssim peruà" Vargas Llosa.

El jazz, de San Francisco a Granollers

I parlant de música, Putx referenciava una pel·lícula, L'últim vals de Martin Scorsese, on hi surt "el dream team de la millor música popular del segle XX" i "un vell amb barba blanca que va recitar un poema. Era Lawrence Ferlinghetti, escriptor i editor nord-americà que va morir aquest febrer amb més de 100 anys, ànima de la llibreria City Lights de San Francisco i "l'últim representant viu de la generació beat", i editor d'Udol d'Allen Gingsberg, del qual Torra va llegir un fragment que feia referència al jazz.

"El jazz i les altres músiques infectant la literatura", deia irònic Putx, qui ho celebrava "des d'aquesta ciutat somorta que un dia va veure néixer un dels primers clubs de jazz".

I, finalment, per cloure el pregó, una referència gairebé imprescindible als llibreters, "avui els nostres herois que desafien el gegant amazon com cap polític s'atreveix a fer-ho".

 

Edicions locals