En una conversa amb Juan Rodríguez Teruel, professor de Ciència Política a la Universitat de València, Joan Coscubiela va presentar dijous a Roca Umbert el seu llibre La pandemia del capitalismo, una lectura interessada de la crisi del coronavirus. La presentació del llibre va estar organitzada per Federalistes d’Esquerres i la Fundació Cipriano García, de CCOO.

L’ex-secretari general de CCOO de Catalunya i actual responsable de l'escola de quadres sindicals va explicar que el capitalisme, el model socioeconòmic hegemònic, “té un gran poder de destrucció mediambiental, social i democràtic”.

“La pandèmia ens ha enviat moltes lliçons, però molt pocs aprenentatges”, deia. “Per això tenim l’obligació de construir un relat alternatiu, fer una lectura ideològica de la crisi i un nou pacte global de civilització”. En aquest sentit, reclamava reforçar el paper de l’Estat en l’economia per combatre les desigualtats socials i preparar-se per plantar cara a les desigualtats que generarà el control privatiu de les dades, un dels grans reptes del segle XXI. “El capitalisme d’Estat xinès, autoritari, i el capitalisme de vigilància que representen les 5 grans empreses multinacionals americanes no es barallen pel model socioeconòmic, sinó pel control d’aquest model i, especialment, de les dades”. “I per això hem de fer de les dades un bé comú, no un bé privatiu”, deia.

Coscubiela, que es definia com a “pessimista esperançat”, insistia en la idea que “el capitalisme és insostenible mediambientalment, erosiona la democràcia i crea grans desigualtats socials”. I aquestes desigualtats, deia, estan legitimades per la meritocràcia. “El sistema ens obliga a sobresortir per tenir èxit”, lamentava Coscubiela, qui assegurava que “la pandèmia podria suposar un punt d’inflexió per revertir la situació i reforçar les estructures de mediació social”.

En aquest sentit, el llibre també reflexiona sobre el paper del sindicalisme com a estructura de mediació social. “En un moment en què el mercat i el consum han substituït les relacions polítiques i de ciutadania, cal més que mai una transformació profunda, i tornar al treball com a centre de l’organització social i política”. “Durant el 2020 hem vist la importància del treball, de com això estructura la societat”, deia. I concloïa: “El sindicalisme està en millors condicions que els partits polítics de donar resposta a les crisis derivades de la globalització o les identitats”.