'Combatre la precarietat és clau per reduir la sinistralitat'

Els sindicats reclamen que les empreses facilitin la participació dels comitès en temes de seguretat i salut

Economia

'Combatre la precarietat és clau per reduir la sinistralitat'
'Combatre la precarietat és clau per reduir la sinistralitat'

Des dels sindicats apunten que l’increment de la sinistralitat laboral és proporcional a la precarietat laboral, i per això reclamen que la sortida de la crisi actual no pot ser a costa d’empitjorar les condicions de treball. "Hi ha més precarietat, la gent assumeix més riscos i la manca d’ingressos a les empreses fa que hi hagi menys inversió en seguretat i salut", diu Gonzalo Plata, de CCOO.

Per això reclama més recursos i un paper més actiu d’Inspecció de Treball, però també que les empreses implantin la figura del delegat de seguretat i salut a la feina i la derogació de les reformes laborals de 2010 i 2012. "Aquestes reformes han precaritzat els llocs de treball i perpetuen aspectes com la bretxa salarial de gènere", assegura.

També Vicenç Albiol, de la UGT, reclama que s’apliqui plenament la Llei de prevenció de riscos laborals per minimitzar els accidents de treball. "No n’hi ha prou amb el manteniment de la documentació". "Aquest és un tema molt tècnic, i cal que les empreses permetin als comitès i representants dels treballadors participar en temes de seguretat i salut a la feina, perquè ells coneixen bé les necessitats i els riscos que hi ha". També afirma que la Inspecció de Treball hauria de ser més activa i personar-se d’ofici més sovint, sense necessitat de requeriment per part dels treballadors.

Des del Col·lectiu Ronda, l’advocat Jaume Cortès també coincideix que la precarietat augmenta el risc d’accidentalitat. "En moments de crisi augmenten les hores extra, la fatiga a la feina, els subcontractes, les feines sense contracte o assegurances... i també disminueixen els recursos destinats a la prevenció". Tot plegat, afegeix, "fa que augmenti el risc d’accidents laborals".

Poc reconeixement de malalties professionals

No obstant això, Cortès posa el focus en la salut laboral més que no pas en l’accidentalitat, ja que els problemes de salut, apunta, "solen ser previsibles", i alhora "poden empitjorar molt". "Fa un parell d’anys hi va haver un canvi legislatiu pel qual les malalties professionals han de ser reconegudes per les mútues de treball i, en última instància, per la Seguretat Social".

Això fa, segons Cortès, que només una de cada deu malalties professionals sigui reconeguda, normalment de qui va més enllà i denuncia judicialment un cas. "L’Estat espanyol és l’estat europeu on menys malalties professionals es reconeixen", diu l’advocat, "perquè hi ha una voluntat clara, per part de les mútues, d’esquivar aquests temes per no haver de fer-se càrrec de possibles pensions d’invalidesa". En aquest sentit, l’alternativa és que siguin considerades malalties comunes, perquè sigui la Seguretat Social qui es faci càrrec del cost, afegeix. "La responsabilitat és també de l’administració, que s’ha relaxat moltíssim en aquesta qüestió". "Inspecció de Treball fa la feina ben feta, però té pocs recursos i sempre actua massa tard", diu Cortès.

A més, assegura, "els jutjats socials, i especialment els de Granollers, també són poc sensibles a reconèixer determinades patologies". Sobre les malalties professionals més comunes, apunta que cada sector té associades determinades malalties. "Al Vallès Oriental hi ha molta indústria de manipulació, on es fan moviments repetitius, s’aixequen pesos, etc.".

Edicions locals