Granollers resisteix millor que altres ciutats mitjanes i comercials l'embat de la pandèmia

Segons les dades de l'Observatori dels Centres Urbans de la Fundació Comerç Ciutadà, 9 de cada 10 locals del centre han estat ocupats els darrers 2 anys

Economia

Els establiments de restauració han anat guanyant espai al centre en detriment del comerç
Els establiments de restauració han anat guanyant espai al centre en detriment del comerç

Els carrers comercials del centre de Granollers han perdut, del 2019 al 2021, el 41% del seu flux de vianants, de les 123.906 persones que hi transitaven diàriament fa un any i mig a les 73.028 que hi han passat cada dia durant el primer trimestre d'enguany. Així ho recull l'anàlisi feta per l'Observatori dels Centres Urbans de la Fundació Comerç Ciutadà, que estudia els comportaments de la gent en l'ús de l'espai públic en sis ciutats mitjanes catalanes amb similituds pel que fa a l'existència d'un centre històric amb gran dinamisme comercial.

És el cas de Sabadell, Terrassa, Vic, Olot, Mataró, Granollers i ara també Sant Cugat del Vallès. Per fer aquests registres, la fundació, amb el suport del Departament de Geografia Econòmica de la UAB, col·loca diversos comptadors en punts estratègics del centre durant 20 dies dues vegades a l'any, que recullen dades de l'afluència de visitants i les classifiquen segons la tipologia urbana del carrer. A Granollers, la forta caiguda de visitants al centre respon, segons Jordi Obradors, responsable de l'Observatori, a les restriccions de mobilitat que encara es mantenien quan es va fer l'estudi, al febrer, així com a la forta dependència del comerç granollerí dels visitants d'arreu de la comarca.

La Fundació Comerç Ciutadà, de la qual forma part com a patró Gran Centre Granollers, també analitza altres dades vinculades al comerç i a la ciutat "per saber on som, cap on van les coses i per avaluar les polítiques que s'apliquen". En aquest sentit, destacava Obradors, les dades que recull l'Observatori "no són una foto fixa d'un moment concret, sinó que són dinàmiques i a mitjà termini marquen les tendències de la ciutat, que poden condicionar la prestació de serveis".

En el cas de Granollers, les dades recollides entre 2018 i 2021 en 7,8 quilòmetres de carrers del centre, assenyalen una millora en la qualitat urbanística de les vies exclusives per a vianants, i s'han censat fins a 617 locals comercials, dels quals el 90% s'han mantingut ocupats els darrers dos anys. "És una alta ocupació, un 7% per sobre de la mitjana", destacava Obradors. Durant els mesos més forts de la pandèmia, l'activitat comercial i de serveis va caure un 5% a la ciutat –per sobre de la mitjana–, però aquest 2021 també s'ha recuperat més de pressa que les altres ciutats estudiades. "A Granollers hi ha confiança inversora, i després de la forta caiguda del 2020 la recuperació està sent molt bona".

Pel que fa a la rotació –locals que han canviat d'estat, activitat o ús–, els darrers dos anys han guanyat espai al centre els serveis i la restauració en detriment del comerç, sobretot el d'equipament per a les persones. "El comerç ha baixat un 3%, que és just el que han guanyat els serveis, mentre que la restauració s'ha mantingut", explicava el director de l'Observatori, qui també destacava que a Granollers, a diferència d'altres ciutats, "l'àrea comercial del centre es manté plenament activa a tot arreu, sense que hi hagi cap zona en què s'hagi anat buidant l'activitat".

Compren 4 de cada 10

Finalment, pel que fa al nombre de tiquets impresos als comerços, entre 2019 i 2020 van baixar un 5% a Granollers, mentre que el primer trimestre d'enguany han pujat un 11%, "un exemple més de la ràpida recuperació del sector". Amb tot, a Granollers només compren a les botigues 4 de cada 10 visitants al centre històric, mentre que la mitjana de totes les ciutats estudiades és de 7 de cada 10. "Això confirma que el centre de Granollers, a més de ser un espai comercial, és també un espai per passejar-hi i socialitzar".

Edicions locals