Francesc Circuns: 'La poesia mai acaba. Tu ets qui l'abandona i la dones per acabada'

L'autor va presentar divendres el seu poemari 'Vespres', un recull de poemes inspirats en el cel de Granollers i de Vilopriu

Cultura

Francesc Circuns, amb el poemari 'Vespres', divendres a la Casa de Cultura Sant Francesc
Francesc Circuns, amb el poemari 'Vespres', divendres a la Casa de Cultura Sant Francesc

Àgata Lasheras

Divendres, la Casa de Cultura Sant Francesc va acollir la presentació del llibre Vespres de Francesc Circuns Margarit, un recull de poemes inspirats en el cel de Granollers i de Vilopriu (el Baix Empordà). L'acte, amb Adela Gener –amiga del poeta i autora del pròleg– i el mateix escriptor, va anar acompanyat del violoncel de Tais Costa i va omplir tot l'aforament permès.

Circuns va poder mostrar el seu poemari després de més d'un any d'espera, atès que estava previst de fer-ho al Sant Jordi del 2020, però el confinament no ho va permetre. "Aquesta presentació li devia al llibre", afirmava. La música per part de Tais Costa va ser l'inici de l'acte i, per voluntat de Circuns, va situar als assistents en un clima més íntim.

L'autor va explicar la inspiració que el va motivar a escriure els poemes. Segons constatava, els vespres són un moment on "no és de nit ni de dia", i desprenen un "clima màgic que només el trobem novament a l'alba". La finalitat de Vespres, com declarava el poeta, és transmetre al lector una doble reflexió: per una banda, aquesta màgia del vespre, i per l'altre, el final de la nit amb l'alba. Els poemes són la composició literària que Francesc Circuns va considerar adient per l'estreta relació amb la temàtica que volia plasmar. "La poesia mai acaba. Tu ets qui l'abandona i la dones per acabada", afegia durant la presentació, com a símil amb el dia i la nit, i la dificultat de distingir quan acaba l'un i comença l'altre.

Adela Gener va descriure com es va sentir en llegir-lo per primera vegada. "Per a mi va ser una confessió, em va emocionar, i vaig conèixer un Francesc diferent", assegurava. També va voler transmetre als lectors la importància de deixar-se emportar per cada vers i gaudir del que, segons Circuns, diuen els poemes: "poques paraules, però molts suggeriments". L'autor li va agrair les reflexions i va afegir: "per mi escriure és respirar".

La presentació va finalitzar amb una nova peça de violoncel. Per a l’ocasió, Costa va escollir una partitura del mestre Josep Maria Ruera.

Edicions locals