FEMVallès: 'El pes industrial del Vallès és el més important del sud d'Europa'

L'entitat, que ha fet oficial el canvi de plataforma a associació, reclama deixar enrere les corones metropolitanes i passar a organitzar-se per districtes

Economia

Part dels integrans de la nova entitat, aquest dijous a Granollers
Part dels integrans de la nova entitat, aquest dijous a Granollers

FEMVallès ha formalitzat aquest dijous, en un acte a la seu de la UEI, a Granollers, el pas de plataforma a associació, “un pas lògic fruit del creixement i de la col·laboració durant deu anys de les entitats que en formem part”, deia el president de Cecot i de FEMVallès, Antoni Abad. L’associació, integrada per una dotzena d’entitats, patronals, sindicats, col·legis professionals i agents econòmics del Vallès Oriental i l’Occidental, ha de facilitar la interacció amb la política, participar en la definició del model territorial i ser “palanca de canvis” en la reivindicació del pes del Vallès.

“Som la regió manufacturera i exportadora més important del sud d’Europa”, recordava Abad. “Això vol dir que la ministra d’Indústria hauria de passar almenys una setmana al mes entre nosaltres”, afegia per constatar el pes econòmic de les dues comarques. “El Vallès Oriental i l’Occidental sumen 1,3 milions d’habitants, més que Biscaia o que Barcelona, i aquestes dues tenen una centralitat pròpia, amb poder polític, consorcis i estructures que donen força a les seves empreses i a la qualitat de vida dels seus habitants”, afegia Manel Larrosa, urbanista i membre de la junta de FEMVallès.

Dèficit d’infraestructures

Abad assegurava que el dinamisme industrial i econòmic dels dos vallesos “no ha anat acompanyat de les inversions necessàries al territori”, unes inversions que, segons deia, “tindrien molt retorn”. En aquest sentit, Manel Larrosa exposava la situació global de les inversions en infraestructures al Vallès, que qualificava de deficitàries. “Els últims 10 anys hem pressionat per millorar les infraestructures del territori, però no hem avançat gaire”, lamentava, i llistava les propostes que la fins ara plataforma ha fet arribar a l’administració: “hem vetllat per la finalització dels peatges, per avançar en l’estació intermodal de la Llagosta, hem plantejat trens semidirectes de FGC, millors connexions amb el Bages i hem fet seguiment del Pla de Rodalies”, deia Larrosa. “També hem proposat revisar les 160 línies de bus del Vallès per fer una xarxa potent, i la creació d’una Autoritat Metropolitana del Transport com la que hi ha a les demarcacions de Girona, Lleida i Tarragona”.

Malgrat això, l’entitat lamenta que “hi ha una visió de metròpoli que ens exclou”, massa centralista, amb una “concentració d’inversions a la capital”. Per això aposta per un canvi de model metropolità, “més integrador”, que compti amb la participació del teixit productiu de la perifèria. “Més enllà de Collserola també hi ha vida intel·ligent; cal comptar amb el potencial productiu i econòmic del voltant de Barcelona, no limitar-se només a la ciutat”, deia Larrosa, qui apostava per “tenir un discurs potent i coherent per acabar aconseguint canvis”.

Centralitat pròpia

Un d’aquests canvis que persegueix FemVallès és deixar enrere el model de corones metropolitanes i fer divisions per districtes, com la majoria de ciutats importants del món. I fer que aquests districtes tinguin força per si mateixos, participant i aportant competitivitat. “No podem ser segona corona ni un mer polígon de perifèria, sinó que hem de ser centre a tots els efectes”, deia Larrosa, qui insistia en la necessitat d’una centralitat pròpia, independent del pol d’atracció de Barcelona. Abad, per la seva banda, concloïa que “l’immobilisme és l’única resposta impossible”, i apostava per “fer evolucionar les coses, basant-se en la confiança en el territori”.

Granollers, seu de la nova entitat

La seu de la UEI serà alhora la seu de la nova entitat. Joaquim Colom, secretari de FEMVallès, explicava que aquesta és una “aposta ferma de l’associació per desmuntar el mite que Sabadell i Terrassa es mengen Granollers i Mollet”. I afegia: “Això beneficia la comarca que té més necessitat d’infraestructures, tot i ser un dels motors productius de Catalunya”.

Edicions locals