Junts homenatja Francesc de Perpinyà, el granollerí que no va capitular el 1714

L'historiador Diego Sola considera l'acte del polític va ser un gest de "dignitat"

Societat, Política

Àlex Sastre, Amanda Ramos i Diego Sola, a l'acte de divendres al vespre d'homenatge a Francesc de Perpinyà
Àlex Sastre, Amanda Ramos i Diego Sola, a l'acte de divendres al vespre d'homenatge a Francesc de Perpinyà

A la vigília de la Diada, Junts per Granollers reivindicava la figura del militar i polític granollerí Francesc de Perpinyà Sala Sasala, a través de la glossa de l'historiador Diego Sola, qui recordava que va ser l'únic diputat de la Generalitat que el 10 de setembre de 1714 es va negar a signar la capitulació de Barcelona. Una negativa que Sola entén com un acte de dignitat.

Francesc de Perpinyà va néixer en el número 21-23 de la Porxada, al Palau Perpinyà Masferrer. El granollerí es va casar l'any 1700 amb una pubilla també de família benestant de Corró d'Avall. Aquest era el mateix any de la mort de Carles II, el darrer rei de la casa d'Àustria, i en el seu testament nomena com a successor Felip d'Anjou. El 1705 Anglaterra i Holanda impugnen la decisió, i els catalans prenen partit i juren l'Arxiduc Carles com a Carles III. Francesc de Perpinyà també té "un paper heròic" durant el setge de 1706 de Barcelona, i el gener 1710, explicava Sola, "hi ha un moment transcendental en la vida del Francesc", quan rep l'Arxiduc Carles al palau de la Porxada. "És el primer cop que es documenta pirotècnia festiva", detalla Sola per entendre la importància del moment per a la ciutat.

L'historiador repassava també l'inici de la guerra de Successió fins a arribar al llarg setge de Barcelona i a la signatura de la capitulació de tots els membres del govern, excepte de Francesc de Perpinyà. El granollerí va veure embargats els seus béns fins al 1725, amb la pau de Viena, se li retornen. Sola considera que Perpinyà és una figura "no prou reivindicada, segurament perquè és bastant desconeguda". "Tot i saber que no es podia fer una altra cosa, que el domini dels Borbons a Catalunya era irreversible, Perpinyà no hi va participar amb la seva signatura, en un acte de dignitat", considera l'historiador.

D'altra banda, Amanda Ramos, coordinadora local de Junts, destacava la importància d’haver organitzat un acte conjunt de les organitzacions independentistes de la ciutat la vigília de la Diada, i defensava "treballar per la unitat de l'independentisme".

L’acte el tancava el portaveu del grup municipal Àlex Sastre, que considerava que Granollers ha de reivindicar personatges com Francesc de Perpinyà, una "figura oblidada" que, com d'altres en altres moments, es van mantenir, "no van signar la derrota". "Potser si haguéssim estat el 1714 i el 1939 hauríem pensat que la cultura i la llengua catalanes estaven perdudes". "Ningú es va poder imposar sobre la capacitat de resiliència d'aquest país", assegura. I afegia que després de 2017, hi ha molts granollerins que "tampoc estem disposats a signar un acte de rendició".

"Aquesta flama no està disposada a apagar-se", deia Sastre mentre es preparaven les torxes per a la marxa convocada aquell mateix vespre, en què també es va fer la crema simbòlica del Decret de Nova Planta.

 

Edicions locals