El Tribunal Constitucional anul·la l'impost de plusvàlua que cobren els ajuntaments

El 2020, l'Ajuntament de Granollers va ingressar més d'un milió i mig d'euros per aquest concepte

Societat, Economia

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat diversos punts de la llei reguladora de les hisendes locals del 2004, en concret el que fa referència a l'impost de plusvàlua, un impost que cobren els Ajuntaments per les operacions de compravenda d'immobles i que, segons aquesta anul·lació, hauran de deixar de cobrar. 

Aquest impost suposa una important font d'ingressos a les arques municipals i es cobra en dos supòsits. D'una banda, quan es traspassa un immoble, el venedor ha d'abonar l'impost al consistori on hi ha registrada la propietat, i de l'altra, en el cas d'una donació o herència, la persona que rep la propietat és la que haurà de liquidar el tribut. Segons les dades de la liquidació de l'Ajuntament de Granollers, el 2020 el consistori havia pressupostat 2 milions d'euros pel cobrament de l'Impost sobre l'increment del valor dels terrenys de natura urbana (plusvàlua). D'aquests, 2.666.885 euros nets van ser drets reconeguts, dels quals l'Ajuntament va tenir una recaptació neta d'1.642.502 euros en concepte de plusvàlua. 

El tribunal considera que aquests apartats ara anul·lats estableixen un mètode objectiu de determinació de la base imposable de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, l'impost de la plusvàlua, que determina que sempre ha existit augment en el valor dels terrenys durant el període de la imposició, amb independència que hagi existit aquest increment i de la quantia real d'aquest increment. La decisió declara la intangibilitat de les situacions fermes existents abans de la data de l'aprovació de la sentència.

El regidor d'Hisenda de l'Ajuntament de Granollers, Jordi Terrades, s'ha mostrat preocupat pel possible impacte d'aquesta sentència en el pressupost municipal, però ha recalcat que el Ministeri d'Hisenda ha emès un comunicat en què assegura que "cal legislar per garantir la salut financera dels ajuntaments. Ja veurem com acaba tot això", deia Terrades. En aquest sentit també es pronunciava la portaveu d'ERC, Núria Maynou, qui recalcava que l'impost "és clau per garantir la suficiència financera dels ajuntaments per mantenir serveis públics" i es mostrava expectant a com l'Estat articularà una solució per minimitzar l'impacte d'aquesta sentència.

Edicions locals