El Premi Paco Merino recau per quarta ocasió en una dona, la pintora barcelonina Sílvia Martínez Palou

Dilluns la llibreria la Gralla va acollir l’acte de veredicte i lliurament del premi, convocat pel Grup ProArt Paco Merino

Cultura

La pintora Sílvia Martínez Palou al costat de la seva obra premiada
La pintora Sílvia Martínez Palou al costat de la seva obra premiada | C. R.

Aquest any la convocatòria del Premi Paco Merino ha admès a concurs 95 originals d’arreu de l’estat, però el reconeixement i la dotació econòmica de 2.500 € s’han quedat a Barcelona. Sílvia Martínez Palou s’ha imposat amb l’obra titulada Smithson blau. És la quarta dona guanyadora en les 16 edicions del Premi que organitza el grup Grup ProArt Paco Merino per impulsar la creació artística i donar a conèixer el nom de l’artista desaparegut fa 17 anys.

La peça, realitzada amb la tècnica del gravat, delata la formació com a arquitecta de l’autora. Mostra la façana d’un edifici real, el Robin Hood Gardens de Londres, un gran bloc d’habitatges socials d’estil brutalista construït el 1972 i ara ja parcialment enderrocat. La geometria del formigó i la retícula de les finestres tenen un subtil contrapunt en un element de collage: el retrat fotogràfic d’Alison i Peter Smithson, els dos arquitectes que el van dissenyar. El jurat -integrat per Lluís Estopiñan, Glòria Fusté, Kiku Mena, Frederic Montornès, Cristina Requena i Josep Maria Farnés com a secretari- ha qualificat la peça com a una “càlida geometria” i ha fet menció del “ric joc de dualitats entre representació i abstracció, entre opacitat i transparència, entre fotografia i pintura”.

La pintora s’ha mostrat encantada per aquest estímul i disposada a repetir l’experiència: “és un reconeixement fantàstic i està molt bé que existeixi aquesta iniciativa. Granollers té una vida cultural molt forta i això es nota en la mateixa ciutat”.

L’edició d’enguany ha rebut un nombre menor d’obres que en anys anteriors. L’Espai Gralla de la llibreria la Gralla acull l’exposició de les peces finalistes, on els treballs no figuratius semblen tenir un major pes. Enguany són només 11 i no les 13 habituals perquè dos dels autors van haver de renunciar per causes diverses.

Edicions locals