'Josep Estrada està viu als cors i arxius'

Una xerrada al Museu va repassar la petja que el fill predilecte de Granollers va deixar en l'àmbit de l'arqueologia catalana i a la ciutat

Cultura, Societat

Jordi Pardo i Marta Estrada van conversar sobre l'intel·lectual, conduïts per Arnau Queralt, del Centre d'Estudis
Jordi Pardo i Marta Estrada van conversar sobre l'intel·lectual, conduïts per Arnau Queralt, del Centre d'Estudis

Quan tenia 15 anys Josep Estrada (Granollers, 1912-2001) va trobar una moneda romana en un hort al costat de la riera. Va ser una de tantes anècdotes en una cadena d'esdeveniments que van despertar una vocació i van anar orientant aquell adolescent, que volia ser químic, cap al món de l'arqueologia. Aquest és un dels episodis que es va recordar durant l'homenatge que se li va retre dijous, en un acte conjunt del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural i el Museu de Granollers, en commemoració dels 20 anys de la seva desaparició. "Era una obligació absoluta", deia el director del Centre, Jaume Dantí.

Estrada va patir la Guerra Civil i va haver d'exiliar-se a França, on va passar 3 anys en camps de concentració. El 1942 va poder tornar a Granollers i va tenir un paper fonamental en el rellançament de l'Agrupació Excursionista, col·laborant amb el geògraf Salvador Llobet i iniciant la catalogació del patrimoni arqueològic del Vallès.

Durant l'acte es va lloar la seva humanitat i afabilitat, i també el fet que va ser "un home meticulós, ordenat, amb una intelligència i una capacitat d'abstracció extraordinàries", en paraules del seu deixeble, l'arqueòleg granollerí Jordi Pardo. Segons Pardo, figures com la d'Estrada i altres referents locals –Cumella, Garrell, Jonch, Puchades, Ruera…– van omplir un buit i van fer de "connectors generacionals" després de la Guerra Civil, com a catalitzadors de moltes iniciatives.

Amb la col·laboració d'amics com Pere Font o Emili Ramon i formant tàndem amb la seva esposa, Feli Miyares, que també era arqueòloga i participava del seu entusiasme, Estrada va trepitjar uns camins que acabarien engolits per l'esclat urbanístic dels anys 60. "Ara moltes d'aquelles troballes serien impossibles per la transformació que ha sofert el territori", reconeixia la seva filla, l'oceanògrafa Marta Estrada. Una de les seves descobertes va ser la pintura rupestre de la Pedra de les Orenetes, a la Roca. "Una troballa tan espectacular que va tenir un reconeixement per part dels grans de l'arqueologia del moment", segons va indicar la catedràtica d'Arqueologia de la UAB Isabel Rodà de Llanza, que va participar a través d'un vídeo enregistrat a l'homenatge.

Estrada va recordar com "molts dies de festa tota la família fèiem excursions per la comarca en les que sempre es barrejava l'aspecte lúdic amb la prospecció arqueològica. Estava sempre amatent a restes de terrissa, monedes, piles de pedres o qualsevol cosa que pogués indicar un jaciment". Rodà va apuntar que va ser un home fet a si mateix, amb una formació autodidacta: "ell es considerava un aficionat, però d'una altíssima categoria". El mateix Estrada reivindicava el paper dels estudiosos no professionals en impulsar el Centre d'Estudis i la seva filla l'assenyala com un precursor del que ara coneixem com a "ciència ciutadana".

El coneixement dels més de 400 jaciments que va catalogar se sintetitzen en quaderns de camp i fitxes meticuloses. Segons Rodà, "un llegat immens, amb un sentit de síntesi històrica impressionant". "Un patrimoni documental que s'ha de digitalitzar, estudiar i posar en valor per a les generacions del futur", va afegir Pardo. En la seva opinió la tasca ingent d'Estrada va estar orientada per tres valors: "l'interès per la història i el passat més enllà de l'erudició, la comprensió de la realitat del paisatge; el civisme que feia comunitat i una generositat extraordinària". Tot plegat dóna la idea que Estrada –nomenat fill predilecte de la ciutat el 1987– va fer una feina útil i que el seu llegat és viu. Rodà ho va resumir dient que "sempre serà al nostre cor, a les nostres ments i sobretot a les nostres biblioteques i arxius".

Edicions locals