El 5è Premi d’Escultura Manel Batlle viatja a Itàlia

El jurat també atorga un accèssit a l’obra de l’escultor i pintor asturià Miguel Díaz

Cultura

'‘Medusa’ i ‘Vivificación’, obra guanyadora i accèssit del 5è Premi d’Escultura Manel Batlle, respectivament
'‘Medusa’ i ‘Vivificación’, obra guanyadora i accèssit del 5è Premi d’Escultura Manel Batlle, respectivament | C. R.

El 5è Premi d’Escultura Manel Batlle, dotat amb 5.000 euros, ha anat a parar a Itàlia. La guanyadora ha estat l’espanyola Marta Fernández Martínez, resident des de fa temps a la ciutat de Carrara, a la regió de la Toscana. El veredicte es va fer públic divendres al vespre, en el marc de la inauguració de la mostra amb les obres finalistes, a la sala d’exposicions del Cinema Edison.

Fernández ha obtingut el premi per la peça aèria Medusa, una talla en pedra d’alabastre suspesa que reprodueix la forma d’aquest organisme. La guanyadora no va poder ser present, però es va contactar amb ella a través d’una trucada telefònica i es va mostrar molt emocionada pel guardó i va encoratjar als organitzadors perquè es continuï atorgant aquest premi, al qual enguany hi han concorregut 114 obres d’artistes de diversos països.

De manera excepcional, el jurat -integrat per l’escultor Ramon Aumedes; l’adjunta de direcció d’art de la Fundació Vila Casas, Natalia Chocarro; l’artista plàstic Lluís Estopiñan; la coordinadora del Museu de Granollers, Glòria Fusté; la llicenciada en Belles Arts i Tècnica Superior d’Escultura, Vanessa Garcia Riaguas; l’historiador d’art i crític Ricard Mas i un representant del Reial Cercle Artístic de Barcelona- va decidir concedir una menció honorífica a l’escultura Vivificación de Miguel Díaz, que va viatjar des d’Astúries per assistir a l’acte.

La seva és una de les poques peces figuratives de l’exposició i una de les més comentades, per raó del material emprat. Es tracta d’una talla en un bloc de paper de diari enrotllat d’un en un i mostra el cap invertit d’un nadó en el moment de néixer. Díaz, que també és pintor, ha tardat tot un any a completar-la i la descriu com un treball de recerca al voltant del cicle de la vida: “el fet de tornar a reciclar el paper de diari podria ser un. La mateixa figura del nen, també. O l’acció de tornar a crear els anells de l’arbre del qual va sortir aquest paper. Però el que més em fascina és que l’escultura continua viva, com la fusta, i reacciona a les condicions mediambientals”.

Des de l’associació Amics de la Ciutat de Granollers es va assenyalar que el fet d’arribar a la cinquena edició evidencia un “compromís tossut amb la cultura i l’art”. La secretària del jurat, Carme Batlle, va tenir un record per a la persona del seu germà, el desaparegut escultor Manel Batlle, i va indicar que un dels objectius d’aquesta iniciativa bianual és la d’”estimular altres talents”.

Les 14 peces finalistes mostren l’inesgotable ventall de materials, tècniques i procediments de l’escultura contemporània: des del bronze o la talla directa en pedra o en fusta de pollancre fins a les peces d’acer al carboni o el policarbonat compacte, passant pel ferro de forja, la ceràmica, el vidre fos a alta temperatura, el ciment o l’alumini. Una de les obres més insòlites és una delicada peça feta amb llavors de carbassó i cogombre, planta de cautxú, kiwi i fulla de wigandia, una planta floral originària d’Amèrica Central i del Sud.

La col·lectiva, que es podrà visitar fins al 9 de gener, es complementa amb un muntatge audiovisual que també es pot veure al web de l’organització.

Edicions locals