El quiosc de l'avinguda del Parc abaixa la persiana

Nou dels onze quioscos de titularitat pública han tancat els últims anys

Economia

Eugenio Fernández esgota els seus últims dies al quiosc de l'avinguda del Parc
Eugenio Fernández esgota els seus últims dies al quiosc de l'avinguda del Parc

El quiosc de l'avinguda del Parc abaixarà la persiana aquesta setmana. Ho farà poques setmanes abans de la jubilació del seu titular, Eugenio Fernández, qui ha dedicat els últims 8 anys a atendre diàriament aquest establiment, de 6 a 15 h, amb les condicions pròpies d'un quiosc: exposat a la intempèrie, sense dies de festa i sense un lavabo propi.

"Per sort, sempre m'ha agradat estar de cara al públic i el tracte amb la gent", diu Fernández, qui anteriorment havia portat 4 o 5 anys més el quiosc de la plaça Serrat i Bonastre, a tocar de l'estació de tren i del barri de Sant Miquel, un lloc de pas per a molta gent. Tot i això, explica, "quan aquesta concessió va quedar lliure m'hi vaig presentar, perquè era un lloc més cèntric i amb més sortida". "De fet, molts dels clients que tenia a Serrat i Bonastre continuen venint aquí", destaca.

Tot i que en aquest cas és per jubilació, el cert és que cada vegada queden menys quioscos actius. Els canvis en els hàbits de consum de premsa, amb la irrupció dels diaris digitals, i la necessitat d'obrir moltes hores i pràcticament cada dia de l'any són factors que expliquen el degoteig de tancaments els últims anys. "Per donar sortida als quioscos hem de diversificar els productes que venem", diu Fernández, qui a més de premsa i revistes, al quiosc hi ven loteria, llaminadures i fa recàrregues de mòbils.

El declivi del sector també depèn de la política de les distribuïdores de premsa, que cobren per avançat el material a vendre, cosa que ofega els venedors. "Després t'abonen allò que no has venut, però al cap d'un temps i no sempre t'ho tornen tot", lamenta Fernández, qui també apunta que les mateixes distribuïdores fan arribar les publicacions als clients directament a casa seva i a meitat de preu. "Als quioscos no ens tenen en compte per a res; ens fan competència deslleial", diu.

A tot plegat cal afegir-hi la quota anual per la concessió, que en el seu cas supera els 3.700 euros a l'any. De fet, l'edat de jubilació li arribaria al febrer, però ell ha decidit de plegar abans per no haver de renovar la concessió, que hauria de pagar per tot l'any.

Només queden 2 quioscos oberts

La ciutat disposa d'11 quioscos de titularitat municipal, dels quals, després d'aquest tancament, només en quedaran 2 d'oberts: el de la plaça de la Corona, que porta Elo Marín, i el de la plaça Maluquer i Salvador, que Jaime Morán va reobrir l'any passat després d'un temps d'inactivitat i d'un canvi de titular. Temps enrere ja van abaixar la persiana les parades que hi havia a les places de les Hortes i Serrat i Bonastre, al passeig de la Muntanya, a Can Gili o als carrers Rafael Casanova, Camp de les Moreres i Bertran de Seva, a tocar de l'Hospital.

El quiosc de la plaça de la Llibertat es va reconvertir, ara fa uns mesos, en un punt de dinamització social i artístic per al barri Congost. A l'avinguda del Parc, almenys durant un temps, no està previst que ningú agafi el relleu, i és que cada vegada hi ha menys demanda per cobrir els concursos que convoca l'Ajuntament.

Edicions locals