'Si fas la feina que t'agrada, l'esforç no suposa cap sacrifici'

La ballarina i coreògrafa Roser López Espinosa serà la protagonista dijous de la propera xerrada del cicle Amb G de Granollers

Cultura

Roser López Espinosa
Roser López Espinosa

"Val la pena treballar pels somnis. L'esforç pot venir des del gaudi, de manera que, si fas la feina que t'agrada, la dedicació no és un sacrifici". Aquesta és la filosofia de Roser López Espinosa (Granollers, 1980), la ponent del dijous 24 a la sala Nau B1 (19 h), en el marc del cicle Amb G de Granollers. De fet, López Espinosa és una de les ballarines i coreògrafes més reconegudes del país, després d'anys de formació i esforç, des dels inicis a l'Escola Area de Barcelona.

Tot i lloar la tasca de les escoles tan públiques –com l'Institut del Teatre, on ara fa classes– com privades, va sentir la necessitat d'anar a estudiar a Amsterdam, on es va graduar en Dansa Contemporània per l'Escola Superior d'Arts. "La dansa és un llenguatge universal que permet estudiar i treballar arreu. A més, la majoria de la gent que es dedica a les arts té aquesta curiositat que ens fa nòmades", explica. La barreja de paisatges també ha propiciat un estil propi, fruit "d'una manera de pensar molt nòrdica, però de sentir, molt mediterrània", diu aquesta ballarina reconeguda per la precisió dels seus moviments i l'exigència física del seu treball.

La trajectòria europea de la ponent va seguir el 2005 amb una beca danceWEB del festival ImpulsTanz de Viena, i anys de feina al nord d'Europa, "on ens porten anys d'avantatge pel suport que rep allà la cultura". "El problema que tenim aquí és la manca d'inversió real que fa el Govern en cultura, de manera que el talent marxa", lamenta.

Moment dolç

Malgrat això, Roser Espinosa va decidir tornar a Catalunya, perquè s'enyorava, però també perquè creu en el potencial de l'escena catalana. I el sector la va acompanyar: el 2008, tot i la crisi que va fer patir moments molt complicats a les grans companyies històriques, la Roser va entrar a formar part de l'equip d'Àngels Margarit i la Cia Mudances, amb qui ha treballat fins al 2013. A més, ha treballat al costat d'altres grans noms de la cultural de país, com el coreògraf Cesc Gelabert, el director Iago Pericot i el cineasta Isaki Lacuesta.

Ara creu que Barcelona viu "un moment molt bonic" per a la dansa, amb un relleu generacional i les companyies històriques encara en actiu. Hi ha "gent molt potent i molt bons treballs que volten per tota Europa". De fet, ella mateixa n'és un exemple, amb creacions a escenaris internacionals i com artista convidada a companyies de Suècia, Holanda, Croàcia, i Alemanya, entre d'altres, a més de presència a festivals d'arreu del món.

Dijous explicarà com és el procés creatiu, descobrirà les seves llibretes de treball, amb anotacions des de les primeres idees per una peça fins a la posada en escena. "Compartiré l'experiència d'allò que el públic no veu".

Edicions locals