"La dansa és un estil de vida, una filosofia i un art"

La granollerina Nora Baylach compagina interpretació i creació de dansa, fotografia i docència amb diferents projectes pedagògics

Cultura

Una imatge promocional de 'Cometa', l'espectacle de Roser López Espinosa
Una imatge promocional de 'Cometa', l'espectacle de Roser López Espinosa | TAG

Aquests dies Granollers és una de les 12 ciutats catalanes que acull el festival Dansa Metropolitana. Un dels espectacles programats, Cometa, ha estat concebut per la coreògrafa granollerina Roser López Espinosa i interpretat per la ballarina Nora Baylach, també de la ciutat.

El nom de Baylach es repeteix en els crèdits de les fotografies promocionals d’altres muntatges que s’han pogut veure dins la programació, com Unaiuna o Rojos. Des de fa anys Baylach combina la interpretació, la creació, la docència i una faceta com a fotògrafa d’arts escèniques –de fet, aquesta va ser la seva primera vocació– amb el nom de La Vertical, ja que té predilecció per aquest format. “Quan exerceixo com a creadora tinc una mirada sobre la coreografia que va més enllà del moviment, i la composició visual hi té molta importància. Això és una mania que em ve de la fotografia”, confessa.

Cometa és una proposta per gaudir en família, a la frontera entre la dansa contemporània i un vessant pedagògic. Un territori que a Baylach li agrada explorar. Tal com ella explica, “l'experiència d’anar al teatre és fantàstica, però en realitat Cometa està pensat perquè succeeixi a les aules. No tant que els nanos vagin al teatre, sinó que la dansa arribi a les escoles. Què passa quan en un espai on acostumes a habitar cada dia succeeix alguna cosa nova?”.

És el mateix esperit que comparteix Onades, un projecte educatiu desenvolupat per l’Escola Ferrer i Guàrdia i Roca Umbert durant el curs 2020/2021. “Per mi ha estat un regalàs, perquè ha permès que mitjançant la dansa s’aprengui contingut curricular. No es tracta de moure el cos i ja està, és aprendre matemàtiques o literatura mitjançant el cos. L’infant es mou per naturalesa, l’únic que hem de fer es posar consciència a això que està fent, portar-ho a un altre lloc, activar una mica la imaginació i que no sigui una simple explosió d’energia. Veure com des del joc podem aplicar altres dinàmiques“.

La iniciativa ha resultat profitosa i ha estat un dels sis projectes guanyadors del Premi Baldiri Connexions que atorga la Fundació Carulla. “Crec que va ser una aposta arriscada que va anar molt bé. Les mestres comentaven que hi ha hagut molta cohesió de grup, que la tensió a l’aula havia deixat d’existir o que no hi era tant, que entre els alumnes es comunicaven millor, que de cara al professorat també hi havia una disposició a compartir, etc”.

En el vessant docent, Baylach treballa des de fa anys a Area, un centre de titularitat privada a Barcelona. “És l’escola on em vaig formar i per a mi ha estat molt bonic tornar-hi com a professora”. Des de gener també és professora convidada a l’Institut del Teatre, impartint l’assignatura de dansa per parelles. “És una invitació que no m’esperava, perquè sempre m’he format fora dels espais institucionals i de cop aparèixer en una casa tan gran provoca una mica de vertigen. Però tinc moltes ganes d’aprofitar l’oportunitat”.

Inspirada en Manel Batlle

El 2017 la Nora va participar en la instal·lació de l'escultura Transformador del temps a la plaça de Can Trullàs, una obra del desaparegut Manel Batlle. Ara ha recuperat aquella experiència per donar-li una nova vida. “El treball escultòric de Batlle m’interessa i em va quedar un cert rau-rau. I ara està tornant a renéixer. L’estiu passat se’m va demanar de participar en el festival Vaivé de Sant Pere de Ribes i com que tinc una residència a la Nau Ivanow de Barcelona, disposaré d’un mes de creació per preparar Òxid, un solo de dansa sobre l’obra d’en Manel”.

A la Fundació Miró

En aquests moments Baylach comença a preparar una exposició fotogràfica per a la Fundació Miró que es veurà a finals d’aquest any. L’encàrrec va sorgir de l’interès de la mateixa institució, no tant per la fotografia d’arts escèniques, sinó per la seva fotografia de caràcter més personal. La mostra establirà un cert diàleg amb una exposició de Paul Klee sobre la naturalesa, que succeirà al mateix temps.

Edicions locals