''Carmen' és un projecte fet des de la ràbia'

La fotògrafa granollerina Nerea Gastón presenta la seva primera exposició, al restaurant El Mirallet

Cultura, Societat

La fotografia de l'exposició, corresponent al feminici del mes d'agost de 2020
La fotografia de l'exposició, corresponent al feminici del mes d'agost de 2020 | Nerea Gastón

Fins al 9 d'abril de les parets del restaurant El Mirallet pengen unes fotografies que poden estroncar més d’un àpat. Es tracta de la primera exposició de la granollerina Nerea Gastón, una col·lecció d’imatges que la mateixa autora defineix com a “dura, incòmode, que no esperaries en un espai com aquest. No la vas a buscar, te la trobes”.

La mostra duu per títol Carmen, el nom de l’àvia de la Nerea, una dona de Canovelles que va ser maltractada pel seu marit. Com explica l’autora, “quan ets petita presencies coses que se’t queden a la retina, i a partir d’aquí ha sorgit aquest projecte”.

Motivada per aquesta circumstància, la Nerea va investigar els més de 70 casos de violència de gènere de 2020 i en va triar un per cada mes de l’any. A les seves instantànies recrea les escenes d’aquests 12 crims masclistes, reproduint la posició dels cossos o les armes utilitzades. Per fer-ho, s’ha servit de persones i localitzacions del seu entorn familiar i d’amistats. “Totes les fotografies són verticals i tenen una estructura similar: l’home de peu, amb l’arma, i la dona recolzada. La idea era donar-li la volta a aquelles antigues fotografies de famílies perfectes, en blanc i negre, amb tots ben posadets. Estèticament, vaig voler transportar el maltractador a l’Espanya profunda, a una època no actual a la que considero que hauria de pertànyer. Són fotografies amb granulat, que semblen analògiques, i amb una il·luminació de flaix directe, que fa la sensació d’estar atrapat en l’instant. Volia que es mostrés la cara de l’agressor, mirant fixament a càmera, com orgullós del que ha fet, i deixar la víctima en l’anonimat, sense veure-li la cara”, detalla l’autora.

Carmen ha sorgit com a projecte final de grau superior, però la Nerea vol que superi la simple condició de treball de finals de curs i que esdevingui una carta de presentació del seu treball i d’allò què vol fer en el futur. Graduada en Criminologia, amb el temps es va adonar que el que veritablement l’atrau és el món audiovisual, de manera que va reorientar les seves passes cap a la fotografia. Com ella mateixa explica, “el meu treball personal sempre acostumen a ser temes socials, crítics, i amb una perspectiva feminista. M’agraden aquelles temàtiques que em poden tocar més. El franquisme i els moviments d’extrema dreta, per exemple, són coses que em remouen molt, perquè el meu besavi va morir a la guerra per culpa de tot això. Són temes que més m’enerven, i per això em centro en això. El que m’agrada de la fotografia és la seva capacitat per expressar i reivindicar”.

Ara, l’objectiu és que aquesta exposició pugui itinerar i, si tot va bé, al novembre es podrà veure a Sant Antoni de Vilamajor. També es pot veure en una galeria virtual aquí.

Edicions locals